Resultats de la cerca

S’inicià el 2004 i fou tercera a l’Obert de l’Associació Catalana de Surf 2007 Ha participat en altres competicions, entre les quals cal esmentar el Campionat de surf de Vilassar Ha fet surf per la Mediterrània i per les costes de Portugal, Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, França i les illes Canàries

Soci de la Societat de Caçadors Esportius de Llobera i de la Societat de Caçadors de Solsona i comarca, a la qual ha representat en els campionats provincials Obtingué moltes i molt bones classificacions en l’àmbit territorial i autonòmic En recorreguts de caça fou campió de Catalunya 1999, 2006 i guanyà la Copa Generalitat 2000 En Compak Sporting fou campió de Catalunya 1999 i d’Espanya 2000 i subcampió d’Europa 2001 amb la selecció espanyola

Conreà la novella realista centrada en la problemàtica social i, especialment, en les reivindicacions feministes Amtmandens Døttre ‘Les filles del governador’, 1855, I de lange Naetter ‘A les llargues nits’, 1863, Fra de stummes Leir ‘Amb les de la boca closa’, 1877, etc

Cursà dret a Barcelona i Saragossa A Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952 i altres cròniques ha practicat un humorisme desenfadat i anecdòtic Redactor de “Baleares”, hi exercí sota el pseudònim Gafim la crítica d’art, closa dins un figurativisme antiavantguardista

És un dels autors, juntament amb Antoni Closa i Jaume Rius, d’ Un segle de futbol català 1900-2000 , llibre commemoratiu del centenari de la Federació Catalana de Futbol Fou collaborador del diari Sport 1981-93, on publicà, en fascicles, el Diccionari del Barça 1985, el Diccionario del fútbol mundial 1986 i Un siglo de fútbol catalán 1987, aquest darrer amb Luis Lainz També collaborà, entre d’altres, en RB Revista Barcelonista i Don Balón

El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica

Des de la delegació mataronina de la Unió Excursionista de Catalunya afavorí la recuperació cultural catalana de la postguerra Hi organitzà una secció musical i hi collaborà amb Elisard Sala, per al qual escriví el text de les Cançons de muntanya, de nit i de camí 1949 Fou guionista de les destacades pellícules amateurs d’Enric Fité, com Porta closa 1948, el guió de la qual fou premiat a Estocolm l’any següent Deixà un recull de Poesies 1949, reeditat el 1970

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el 1929 el…

Estudià cinema a la facultat de cinema i televisió de la Universitat de Teheran Les seves primeres produccions foren per a la televisió Fou ajudant del prestigiós director Abbas Kiarostami a Zire darakhatan zeyton ‘A través de les oliveres’, 1994 Després d’alguns curts i un documental, debutà amb el llargmetratge Badkonake sefid ‘El globus blanc’, 1995, que guanyà la Càmera d’Or al Festival de Canes, a la qual seguiren la poètica Ayneh ‘El mirall’, 1997, guardonada al Festival de Locarno, i Dayereh ‘El cercle’, 2000, guardonada a Venècia i a Sant Sebastià A Offside 2006, guanyadora de l’Os d’…

Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert…