Resultats de la cerca

Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino, passant pels de…

Entre el 1940 i el 1959 participà en diverses competicions esportives d’àmbit català i espanyol Competí en les Marxes d’Esquí de Fons de Beret, en les Travesses d’Esquí de la Molina a Núria en diverses ocasions i en tretze Campionats d’Espanya de fons

Començà a competir l’any 1978 amb una Derbi Guanyà el I Critèrium Solo Moto, la Copa Júnior RFME a Calafat i la Copa Júnior RFME al Jarama 1978 El 1979 començà a pilotar en 250 cc Fou campió d’Espanya de resistència fins a 500 cc 1980, després d’haver guanyat les 12 Hores del Jarama i quedar segon en les 6 Hores del Calafat amb Carles Cardús Guanyà les Sèries Motociclistes F1 de Prototips i fou tercer en el Campionat d’Espanya de velocitat de 250 cc Guanyà les Sèries F1 de Siluetes i quedà tercer amb Juan Cano i Francisco Rico de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc 1984 Disputà el…

Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…

Fou deixeble d’Hipòlit Rovira i de Baptista Balaguer, i també de Jaume Molins el Vell Formà part de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, des del 1754, i esdevingué director d’escultura de la de Sant Carles des del 1765 —abans de la seva creació oficial— De la seva obra escultòrica sobresurt l’interior, barroc, de Sant Andreu, a València, sobre un projecte de Rovira, treballs a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València i Sant Joaquim i santa Anna a l’església parroquial de Llíria Hom el considera una figura de transició entre el barroc i el neoclàssic

Lluità a Catalunya durant la Guerra Gran Pel desembre del 1794 li fou confiada, juntament amb FCGravina, la defensa del castell de Roses, que hagué de retre als francesos febrer del 1795 En 1799-1800 fou capità general de Catalunya, i en 1803-07 ho fou de València

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989

L’any 1757, ingressà a l’orde al convent de Reus i posteriorment passà al convent de Barcelona El 1770 el destinaren a la Nova Espanya actual Mèxic, al Collegi Apostòlic de Missions de San Fernando, a la ciutat de Mèxic El 1771 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia, als Estats Units, on s’integrà a la missió de San Diego, d’on , més tard, fou destinat a l’històric presidi californià de Monterey El 1772 Juníper Serra nomenà Juncosa i Josep Cavaller, també català, els primers missioners de la missió de San Luis Obispo, fundada aquell mateix any, però l’any següent es traslladà a la…

Deixeble de Melchor Cano i de Pedro de Sotomayor, fou comentarista de Tomàs d’Aquino i professor de teologia a Alcalá, a Valladolid i a Salamanca Fou confessor de santa Teresa d’Àvila S'encarà amb el molinisme, sobretot amb les seves opinions sobre la premoció física i la gràcia, segons les quals Déu impelleix infalliblement la voluntat humana a passar a l’acte lliure Tingué una participació destacada en la controvèrsia de auxiliis entre dominicans i jesuïtes Escriví nombroses obres filosòfiques i teològiques, algunes de les quals encara inèdites

El 1535 formà part de l’expedició de Pedro de Mendoza, que fundà la primera ciutat de Buenos Aires Recorregué els rius Paraná i Paraguai fins a arribar al port de La Candelaria El 1543 fundà la Ciudad de los Reyes, al Chaco El 1552 fou nomenat governador del Río de la Plata