Resultats de la cerca

Fill d’un banquer noble, estudià dret Aprengué la tècnica pictòrica amb Barrias 1853, Lamothe i Flandrin 1854 i rebé consells d’Ingres Passà temporades a Itàlia fins el 1859, i a Florència tractà els Macchiaioli Conegué Manet el 1862, i el 1865, al Salon, exposà per primer cop Formà part del grup del Café Guerbois 1866 Fou un dels organitzadors de la primera exposició dels impressionistes 1874 i prengué part en les altres exposicions del grup, excepte en la setena 1882, en no ésser admesos uns protegits seus Féu només una exposició individual 1893, Galeria Durant-Ruel, de París Començà fent…

Periodista, fou corresponsal a l’Àfrica del sud durant la guerra dels bòers, i després, del Daily Mail Autor de contes i de comèdies, excellí sobretot en el gènere de la novella policíaca i de terror, i escriví unes 150 obres, entre les quals cal recordar The Four Just Men 1905, The Face in the Night 1925, The Ghost of Down Hill 1929 i The Terror 1930

S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’Edgar…

Periodista, és autor de novelles Don Clorato de Potasa , 1929 La família Mínguez , 1946, d’obres teatrals Margarita y los hombres , 1934 El baile , 1952 i de guions cinematogràfics

Actiu a la resistència 1942-44, des del 1950 treballa per compte del CNRS, del qual ocupà un càrrec directiu 1970-93 Director de les revistes ‘Arguments’ 1957-62 i ‘Communications’, des del 1972, el seu treball s’ha centrat en la formació de les opinions i les mentalitats en el món contemporani Ha publicat, entre altres assaigs, L’An Zero de l’Allemagne 1946, L’homme et la mort 1951, De la nature de l’URSS 1983, Penser l’Europe 1987 i Mes Demons 1994 Condecorat amb la Legió d’Honor, el 1994 li fou atorgat el Premi Internacional Catalunya Des del 2010 és doctor honoris causa per la Universitat…

Estudià a les universitats de Berlín, Friburg de Brisgòvia, Viena i Hamburg Ensenyà a diverses universitats d’Alemanya, Anglaterra i els EUA D’una sòlida formació filosòfica, pròxima als pressupòsits de l’escola de Viena, però molt estretament vinculat a la metodologia iconològica del Warburg Institute, elaborà la lectura de les imatges i l’anàlisi dels temes fins a arribar a una interpretació cultural de les formes artístiques En són una mostra Humanitätsidee und Heroisiertes Porträt in der Englischen Kultur des 18 Jahrhunderts ‘Idea de la humanitat i retrat heroïcitzat en la cultura anglesa…

En un principi volia dedicar-se a les arts plàstiques però, atret des de sempre per la música, les abandonà Després de completar els seus estudis musicals al Conservatori de Ginebra, començà a treballar-hi com a professor Al llarg dels anys trenta del segle XX anaren apareixent les seves primeres publicacions, en les quals explicà les seves idees sobre la presència de potencial musical en totes les persones i la manera de fomentar-ne el desenvolupament des de la infantesa Entre les seves obres es poden esmentar Nouvelles idées philosophiques sur la musique , Les bases psychologiques de l’…

Professor a la Universitat de Bucarest, els seus estudis, que emmarquen la història literària romanesa en la tradició occidental, tingueren una gran repercussió Entre d’altres, és autor d' Arta si imagine ‘Art i imatge’, 1939, Solujiile artei ci culturii ‘Les solucions de l’art i la cultura’, 1943, Evolusia si formele genului liric ‘Evolució i formes del gènere líric’, 1968, Poezia lui Eminescu ‘La poesia d’Eminescu’, 1971 i Din clasici nostri ‘Dels nostres clàssics’, 1977, Barocul ca tip de existenja ‘El barroc com a tipus d’existència’, 1977, Existenja romanticä ‘L’existència romàntica’,…

A partir del 1929 explorà les possibilitats dels instruments elèctrics i es dedicà a l’estudi dels principis científics de la música Les seves obres més destacades són Intégrales 1926, on creà el concepte d’espai musical, Density 215 1936, Déserts 1954 i Poème électronique 1958 La seva música, impregnada per la tècnica, té simultàniament una gran llibertat i un gran misteri

Tingué una primera etapa impressionista Després de la Primera Guerra Mundial simplificà el seu estil i arribà a un expressionisme poètic i suau molt moderat amb relació a la resta de l’impressionisme Pintà, especialment, personatges que representen la tristor de la vida quotidiana Circ a Flandes 1925, coll Mabille, Brusselles