Resultats de la cerca

Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona

Filla de Pere de Montcada i neboda de Jaume I de Catalunya-Aragó El 1253 es casà amb el comte Àlvar d’Urgell el seu pare li donà les viles de Seròs i de Mequinensa i obtingué del seu marit les d’Agramunt, Linyola, Àger i Castelló de Farfanya El 1256, però, aquest, allegant la invalidesa del matrimoni, es casà amb Cecília de Foix , fet que originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual intervingué el mateix rei Jaume i que fou aviat general Les sentències contradictòries dictades pels tribunals eclesiàstics apellats per les dues dones agreujaren els fets Àlvar tornà…

Fill de Jaume I i de Cecília de Comenge Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran 1358, i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca 1363 i acudint en ajut d’Oriola 1364 El rei el féu lloctinent seu al Regne de València 1365 i com a tal recuperà Sogorb després li donà la baronia de Fraga 1369 No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el…

Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’Antequera li cedís…

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

Fill de Ponç I i de Maria Girón succeí el seu germà Ermengol IX El seu nom era Roderic Arribà a Catalunya el 1253 i restà sota curadoria de Jaume de Cervera El mateix any es casà amb Constança, filla de Pere de Montcada i besneta de Pere I de Catalunya posteriorment, Àlvar allegà la invalidesa d’aquest matrimoni i es casà 1256 amb Cecília , germana de Roger IV, comte de Foix, que obtingué del d’Urgell l’exempció del domini feudal sobre el vescomtat de Castellbò Constança recorregué a la jurisdicció eclesiàstica també ho feu Cecília, i es constituïren dos tribunals que dictaren sentències…