Resultats de la cerca

Gairebé sempre didascàlic — Le poème du verger 1788, Essai sur l’Astronomie 1789, La forêt de Navarre 1778, Les Montagnes 1788—, és un exemple típic del didactisme del s XVIII Molts escrits seus són una apologia de Napoleó, el qual l’any 1808 el nomenà president del cos legislatiu i grand-maître de totes les escoles, de les quals fou un reorganitzador Fou ministe d’estat i membre del consell privat de Lluís XVIII de França

Ensenyà a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca , de Cervantes, en català, i Amor de Pardal , de JS Pons Exposà a la Sala Aragó en diverses ocasions i fou docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Perpinyà Deixeble i amic d' Aristides Maillol , publicà el llibre Conservations de Maillol 1956

El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes Vallespir, on passà vuit anys Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat És autor d’un poema heroic de 1667 versos sobre la muntanya de Montserrat Saxia , a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927 Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com  Apollo deificus uel nouem musae , on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants

Fill de Gausbert I i de Trudegarda Es casà amb Ava El seu llarg govern fou molt pacífic, la qual cosa féu que traslladés la capital a Castelló d’Empúries Afavorí molts monestirs i moltes esglésies, i contribuí a la fundació del monestir de Sant Pere de Rodes Fou el primer comte català a encunyar moneda prescindint del rei de França El rei Lotari, en dos preceptes, un per a Sant Genís de Fontanes 981 i l’altre en favor del comte, l’anomena “amic nostre caríssim” i duc Amb el canvi de dinastia 987 manifestà el seu legitimisme carolingi reconeixent Carles de Lotaríngia Sembla que…

Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna 1361 Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369 Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a…

Fill de Gausfred II i d’Adelaida El 1075 concertà amb Ponç I d’Empúries una important convinença per a definir les obligacions i els drets respectius el comte d’Empúries li reconeixia la possessió de la meitat del bisbat d’Elna i de les seves rendes, de la meitat dels castells de Salses, Rocabertí, Quermançó, Rocamora i de la ciutat d’Empúries, la meitat dels castells d’Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat del vescomtat de Rosselló i de l’abadia de Sant Pere de Rodes i la totalitat de les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet El…

Vida i obra Fill d’una família del Llenguadoc –per part de pare– establerta sota l’imperi napoleònic a Perpinyà, el seu avi matern, Albert de Collarès, fou l’últim president del Consell Sobirà de Rosselló Bonnefoy entrà en l’escenari historiogràfic en el moment en què la intellectualitat nord-catalana iniciava el moviment per una història del Rosselló, a través del periòdic Le Publicateur Bonnefoy se’n feu càrrec de l’edició i, al mateix temps, s’orientà cap a l’estudi de la història local Feu amistat amb JB Renard de Saint-Malo i es casà amb la seva filla El 1851 publicà a la SASL dos…

Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…