Resultats de la cerca

Fou jugador del CE Laietà, el RCD Espanyol 1953, el FC Barcelona 1954 i el Real Madrid 1957 Tornà a Catalunya per jugar una temporada al Picadero JC 1958-59 Després fitxà pel Sémolas Espona de Terrassa, de la segona divisió 1962-63 Fou catorze vegades internacional per Espanya i compaginà el bàsquet amb els seus estudis Fou traumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on fou pioner en tècniques d’osteosíntesi per a les fractures El 1972 s’incorporà com a traumatòleg del FC Barcelona, on treballà fins el 1991, especialitzant-se en cirurgia del genoll i essent dels primers…

Fou tres vegades campió de Catalunya de llançament de javelina 1989, 1992, 1993, prova en la qual establí el rècord català 1993 Fou campió d’Espanya júnior i promesa, i segon classificat absolut 1991 Es retirà el 1995 per una lesió al genoll

Debutà professionalment l’any 1995 Fou subcampió d’Europa de trial 1996 i subcampió d’Espanya 1998 Finalitzà cinquè en el Campionat del Món l’any 2002 amb una Montesa 315R Abandonà les competicions el mateix any a causa d’una lesió al genoll, i passà a ser provador de motos per a la revista Solo Moto A partir del 2008 treballà desenvolupant un nou prototip de motocicleta Xispa de trial, a Maçanet de la Selva

Debutà als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i quatre anys més tard aconseguí el rècord del món en 100 m llisos El mateix any obtingué dos ors en 100 m llisos, l’un als Campionats d’Europa i l’altre als Campionats del Món Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i aconseguí una medalla de bronze El 1998 rebé la medalla al mèrit esportiu L’any 2000 es retirà a causa d’uns problemes de genoll

Jugà a rugbi a la Salle Bonanova de Barcelona i ho deixà per una lesió al genoll Fou responsable de la secció de rugbi del FC Barcelona 2003 Presidí la Federació Catalana de Rugbi 2005-09 Amb el suport de la Secretaria General de l’Esport, negocià amb la Federació Internacional de Rugbi el reintegrament en aquesta de la federació catalana, que n’havia estat fundadora el 1934, però no s’arribà a cap acord Rebé el premi President Companys 2008

Lluità a favor dels moderats a Madrid 1856 i participà en la guerra d’Àfrica 1859, però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó amb uns 400 homes ocupà Tivissa 1872, passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces

És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll…

S’inicià en les categories regionals formant part del Badalona, l’Europa i el Vilanova El fitxà el Nàstic de Tarragona i debutà a primera divisió el 1948, on jugà 41 partits en dues temporades 1948-50 Traspassat a l’Atlético de Madrid, una lesió de genoll el deixà quasi inèdit durant dues temporades Posteriorment jugà al Celta de Vigo 1952-55, l’Hèrcules 1955-58 i l’Alacant 1958-59, i es retirà al Crevillent el 1960 En total jugà 65 partits a primera Posteriorment, entrenà nombrosos equips i d’aquesta etapa cal destacar els ascensos a segona divisió aconseguits amb el Nàstic, l’…

En la posició d’atacant, jugà al CE Hispano Francès de Barcelona 1964-74 Amb l’equip juvenil es proclamà ja campió d’Espanya i el 1968 fou subcampió de Copa amb l’equip filial, disputant la final al primer equip del mateix club Posteriorment, ja amb el primer equip, fou tres vegades campió de Catalunya i campió de la Superlliga 1973 En la seva darrera temporada en actiu, fou jugador i entrenador a la vegada Una lesió al genoll l’obligà a abandonar l’esport en actiu Dirigí l’equip juvenil i també fou segon entrenador del primer equip Posteriorment fou president del mateix club i…

Es formà al Reus Deportiu i jugà amb el primer equip, sempre en la màxima categoria 1965-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, vuit Lligues 1966-73, quatre Copes del Rei 1966, 1970, 1971, 1973 i la petita Copa del Món 1969 En la seva darrera temporada jugà també uns quants mesos cedit al Reus Patín i al Calafell Fou campió d’Europa júnior 1968 amb la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys, després d’una greu lesió al genoll Com a entrenador, dirigí durant una temporada el primer equip del Reus Deportiu 1975-76 i posteriorment el Club Patí Cambrils, del qual fou un dels…