Resultats de la cerca

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes 1968 Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París 1979-81 La direcció del teatre de La Monnaie de Brusselles, que convertí en tot un referent líric gràcies a una moderna i innovadora direcció artística que…

Graduat per la Universitat de Grenoble 1967, es doctorà el 1973 per la Universitat de París IV Université Pierre et Marie Curie, actualment la Sorbona Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Califòrnia Berkeley, s’incorporà a l’École Polytechnique de París fins el 1977, que passà al Laboratori d’Energies Làser de la Universitat de Rochester Nova York El 1985, amb Donna Strickland , a qui dirigia la tesi doctoral, aconseguí generar impulsos làser  de màxima intensitat i durada ultracurta, amb la qual cosa s’evitava la destrucció dels aparells que la produïen La tècnica, coneguda…

Deixeble de JL David Eclèctic quant a la seva obra, tant neoclàssica L’Amor i Psique, 1798 Musée du Louvre, París com romàntica Corina al cap de Messina , retrat de Mme de Staël, i quant a la seva clientela Treballà tant per a la Convenció ajudant David com per al consolat i l’Imperi decoració de la Malmaison Retrat de l’emperadriu Josefina a la galeria de Malmaison , 1807, Musée National de Malmaison Austerlitz , 1810 i per a la Restauració pintor de cambra de Lluís XVIII Fou un bon retratista hom li ha catalogat més de tres-cents retrats, entre els quals es destaquen Mme Récamier 1802…

Estudià disseny gràfic, i de 1945 a 1947 fou periodista per al diari Het Parool La seva primera novella De Avonden ‘Les tardes’, 1947, on descriu amb humor l’ambient rutinari de postguerra, fou guardonada amb el premi a la millor obra d’un escriptor jove, però també donà lloc a escàndols per les desinhibides descripcions en matèria sexual Arran d’aquesta reacció emigrà a la Gran Bretanya on, després d’un intent fallit d’escriure en anglès The Acrobat and Other Stories , 1956, retornà al seu país i prosseguí la seva obra, sempre envoltat de polèmica Obtingué un nou èxit amb Op weg naar het…

El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o William Walton,…

Membre d’una família d’origen holandès de gran tradició musical, els seus cosins André 1866-1925 i Anton 1856-1935 també foren violoncellistes reconeguts Estudià al Conservatori de París fins el 1899 Entre el 1903 i el 1914 formà part de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Passà la Primera Guerra Mundial a França i, després, tornà a Holanda, on fou nomenat professor del Reial Conservatori de Música de la Haia Des del 1927 fou professor del Conservatori de París i solista de l’Orquestra de l’Òpera Desenvolupà la major part de la seva carrera com a concertista a França Fou autor d’un…

De formació autodidàctica, a quinze anys creà un grup folk amb la seva germana i a l’institut de formació secundària on estudiava arribà a muntar diversos espectacles musicals, entre els quals una recreació de la llegenda de Tristany i Isolda amb música medieval Cursà estudis de musicologia a la Sorbona de París i debutà professionalment el 1979 amb el Clemencic Consort El 1985 fundà el Seminario Musicale, conjunt barroc instrumental i vocal Posteriorment fou contractat per a diverses funcions líriques barroques, com Ottone, Rè di Germania i Giulio Cesare in Egitto , de GF Händel, que cantà a…

Prototip dels esportistes del principi del segle XX, fou recordista estatal de 5 × 50 m lliure i directiu del Club Natació Atlètic, del qual fou nomenat president el 1917 Promogué els primers Campionats de Catalunya de natació organitzats el 1918 al varador del port de Barcelona i els patrocinà tot instituint-hi una challenge que portava el seu nom El 1920 fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA i formà part del primer comitè directiu Des d’aquest organisme, portà a terme les gestions que propiciaren la primera participació olímpica espanyola El 1921 fou nomenat…

El 1943 començà la seva tasca en el teatre i el 1945 fou el protagonista de Caligule d’ACamus Formà part del Théâtre National Populaire, on interpretà Le Cid 1951, Le Prince de Hombourg 1951, Richard III de Shakespeare 1954 i Lorenzaccio d’AMusset entre moltes altres En el cinema cal destacar L’idiot 1947, La Chartreuse de Parme 1948, Fanfan la Tulipe 1952, Les orgueilleux 1953, Le rouge et le noir 1954, Montparnasse 19 1958 i Le joueur 1958