Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Hortènsia Graupera Monar

Hortènsia Graupera Monar
Arxiu H. Graupera
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme, entrenadora i dirigent esportiva.
S’inicià en la natació de competició, però l’any 1966 debutà en salvament i socorrisme Membre del Club Natació de Catalunya, competí en aquest esport entre el 1967 i el 1971 Participà en diversos Campionats del Món el 1968 guanyà la medalla d’or en la prova de 150 m en embarcació i la medalla de bronze per equips l’any 1969 aconseguí el podi en diverses proves i s’adjudicà el títol de campiona del món individual i per equips, i el 1970 aconseguí la medalla de plata per equips En l’àmbit estatal es proclamà campiona d’Espanya amb l’equip de la federació catalana 1969 Posteriorment assumí el…
Teresa Benet Graupera

Teresa Benet Graupera
Arxiu Club Triatló Sant Joan de les Abadesses
Triatló
Triatleta.
El 1979 es proclamà campiona de Catalunya en categoria júnior de 1500 m, 3000 m llisos i cros A la dècada dels noranta s’especialitzà en duatló, triatló i ironman Ha format part de la selecció espanyola, en dos Campionats del Món, i de la selecció catalana i ha representat el Club Natació Sabadell i el Club de Triatló Sant Joan de les Abadesses Ha guanyat cinc Campionats de Catalunya de duatló 1992-96, una Ironcat 2004, i ha participat en cinc triatlons de llarga distància, amb una millor marca d’1135 h Amb la selecció catalana ha estat campiona d’Espanya de duatló per autonomies cinc cops…
Fèlix Graupera i Lleonart
Industrial.
Intervingué activament en les lluites polítiques que enfrontaren patrons i obrers Fou membre de la comissió organitzadora del segon congrés de la Confederació Patronal, celebrat a Barcelona, i president de la Federació Patronal Catalana 1919-20 el dia 5 de febrer de 1920 sofrí un atemptat per part d’elements no identificats El 1936 fou assassinat
José Raúl Capablanca y Graupera
Escacs
Jugador d’escacs cubà.
Descendent d’emigrats catalans, s’afeccionà als escacs des de molt jove i fou campió de Cuba als dotze anys El 1921 es proclamà campió mundial, títol que retinguè fins el 1927
Francisco Javier Gran Fornells

Francisco Javier Gran Fornells (dret, segon a l’esquerra)
Hortènsia Graupera
Natació
Nedador de salvament i socorrisme.
Membre del Club Deportiu Sant Joan de Barcelona, destacà durant la dècada de 1970 Fou campió d’Espanya 1974 Amb la selecció espanyola participà en diversos encontres internacionals Guanyà la medalla d’or per equips en el Campionat del Món de salvament aquàtic de Barcelona 1974 i la medalla de bronze 1972 En l’àmbit individual aconseguí la medalla de plata en la prova de 150 m de salvament amb embarcació en el Campionat del Món 1978 També defensà la selecció de Barcelona, amb la qual aconseguí el Campionat d’Espanya en nombroses ocasions Destacà el seu paper en els encontres internacionals…
Josep Guàrdia
Arquitectura
Cristianisme
Religiós escolapi, artesà i picapedrer.
Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…
Josep Puig i Cadafalch
Historiografia catalana
Arquitecte, polític i historiador de l’art.
Vida i obra El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Es doctorà 1888 a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director 1888-89 de la secció d’Escoles Especials i president 1889-90 Com a polític, fou cofundador 1901 de la Lliga Regionalista, diputat 1907-10 a Corts per…