Resultats de la cerca

Estudià orgue amb JP Sweelinck a Amsterdam del 1601 al 1603 Des d’aquest any fins a la seva mort ocupà el càrrec d’organista a l’església de Sant Pere d’Hamburg A partir del 1526 també es responsabilitzà de l’orgue de l’església de Santa Gertrudis Ocupà els càrrecs eclesiàstics de vicari i degà de la catedral d’Hamburg Escriví sobretot música per a orgue, sovint a partir de melodies de corals També compongué algunes obres vocals molt influïdes pel seu estil instrumental Tingué molta fama com a mestre d’orgue

És autor del retaule de Sant Tomàs Becket 1424, format per nou taules que representen escenes de la vida de Maria, de la Passió i de la vida del sant Kunsthalle d’Hamburg Hom li atribueix el retaule de Santa Bàrbara museu de Hèlsinki El seu estil té una forta influència de la pintura de la cort de Borgonya

Professor a Wittenberg i Hamburg, és considerat com el màxim defensor del deisme De caràcter racionalista, el seu deisme uneix causalisme i finalisme i rebutja el sobrenatural Escriví Allgemeine Betrachtungen über die Triebe der Tiere, hauptsächlich über ihren Kunsttrieb ‘Consideracions generals sobre els instints dels animals, especialment sobre llur instint artístic’, 1760 i Apologie oder Schutzschrift für die vernünftigen Verehrer Gottes ‘Apologia o defensa dels adoradors racionals de Déu’, 1862

Des del 1899 fou director de la companyia marítima Hamburg-Amerika Linie HAPAG, que convertí en una de les empreses marítimes més potents del món Impulsà la formació de la marina del nou imperi alemany, fou conseller de Guillem II i intentà per via diplomàtica d’aconseguir l’entesa naval angloalemanya No resistí el fracàs de la seva obra i se suïcidà en acabar la Primera Guerra Mundial

Perseguit pels nazis, no pogué publicar res fins després de la Segona Guerra Mundial El seu estil narratiu, amb domini de les tècniques surrealistes, duu dels fets a l’irreal, com en Interview mit dem Tode ‘Interviu amb la mort’, 1948, sèrie d’onze narracions crispants transcorregudes a Hamburg el 1943 En Spirale ‘Espirals’, 1956 domina l’horror davant el passat propi També escriví Der jüngere Bruder ‘El germà més jove’, 1958

Vida Tingué una educació àmplia i acurada en arts liberals, incloent l’estudi de la música a càrrec del cantor Joachim Gerstenbüttel A sis anys rebé classes particulars d’instrument de tecla i composició per part de JN Hanff i de cant per un mestre del qual només es coneix el cognom, Woldag També estudià viola de gamba, violí, flauta, oboè i llaüt A l’edat de nou anys era un nen prodigi que cantava i tocava l’orgue a les esglésies d’Hamburg La seva bona veu el portà a cantar al teatre d’òpera de la ciutat al cor i en papers menors El 1696, any en què la companyia viatjà a Kiel, feu el seu…

Deixeble de JN Prell, entre el 1837 i el 1868 actuà com a solista a l’orquestra de l’Òpera de París A més, a partir del 1831, feu gires per Alemanya i França Publicà un mètode per a l’estudi del violoncel, i compongué diferents peces per a aquest instrument -estudis i peces de concert-, la majoria oblidades Es retirà a Hamburg el 1868, any en què abandonà les seves obligacions professionals a París per dedicar-se a la docència i a la composició

Amic d’Ernst Cassirer i pròxim al seu pensament, en oposició al formalisme aleshores imperant, treballà en un nou mètode de lectura de l’obra d’art, la iconologia, que s’interessava pels continguts i els significats de les imatges, les quals eren transcendides i utilitzades com a fonts històriques per a reconstruir la cultura d’una societat i un període determinats Fundà i dirigí a casa seva, a Hamburg, una biblioteca d’història de la cultura, amb material iconogràfic i especialitzada sobretot en el Renaixement italià, la qual esdevingué una institució de recerca activa i…

Advocat de professió, els seus articles en la premsa d’Hamburg, molt crítics amb alguns prohoms locals, ocasionaren la crema pública dels seus escrits, la seva proscripció de la ciutat el 1707 i, fins i tot, que el 1708 el poble impedís l’estrena de l’òpera L’ammore ammalato , amb llibret seu Rehabilitat el 1709, durant la guerra suecodanesa fou empresonat 1717 per la seva posició prosueca Bellerophon oder Das in die preussische Krone verwandelte wagengestirn 'Bellerophon o el carro celest transformat en la corona de Prússia', 1708, Desiderius König der Langobarden 'Desideri, rei dels…

Vida Després de rebre les primeres lliçons d’orgue del seu pare, estudià a Hamburg amb Hinrich thor Molen i a Colònia amb Albinus Walran En 1580-82 ocupà el càrrec d’organista a Erfurt Posteriorment tornà a Hamburg, on el 1586 substituí el seu pare com a primer organista a Sankt Jacobi, càrrec en el qual romangué fins a la mort Prengué part en unes proves organístiques celebrades a Groningen el 1596, en les quals també participaren Hans Leo Hassler i Michael Praetorius Escriví més de cent motets, la majoria amb textos llatins i alguns en alemany i amb melodies…