Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com  Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i…

Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar Membre de l’Arcàdia de Roma amb el nom de Bianoris Ippolimici , el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Collaborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a El Clamor del Magisterio , La Renaixença , Lo Gai Saber , Lo Rat-Penat Calendari Llemosí , La Bandera Catalana , Revista Catalana  de Manresa, La Illustració Catalana i Jocs Florals , amb alguns poemes i amb articles sobre…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…

De família modesta, de molt petit quedà orfe de pare, i, alhora que començava a collaborar a la premsa El Barcelonés  i Los Rehiletes , treballà de joier i de dependent de comerç fins el 1851, en què anà a Madrid, on collaborà en diferents publicacions, fundà el periòdic satíric El Tío Crispín  1851 i el Diario Madrileño  1854 Addicte al Partit Democràtic, prengué part activa en la revolució del 1854 Relacionat, però, amb el carbonarisme, el 1855 fou empresonat dos anys al Saladero —d’on sortiria greument malalt— per l’article “Quisicosas del rey y la reina” publicat a El Tío Crispín…