Resultats de la cerca

Començà la predicació a Mallorca, fins que, el 1664, passà a Nova Espanya, on ensenyà filosofia i teologia a Querétaro i Morelia, fins al seu retorn, el 1679 Amb el propòsit de fundar convents o collegis de missions dedicats exclusivament a la predicació dels indis, el 1683 fundà, amb 24 companys, el collegi de missions de la Santa Cruz, a Querétaro Retornà una altra vegada als Països Catalans 1685, per tal d’assegurar l’abastament de missioners, per la qual cosa fundà una sèrie de collegis de missions Escornalbou, al Principat de Catalunya Sant Esperit del Mont, a València Ocier, a Sardenya

S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725

Mercedari 1650, fou comanador dels convents de Tarassona i Saragossa i general de l’orde El 1701, com a president del braç eclesiàstic, donà la benvinguda al rei Felip V, i participà en la cort de 1701-02 A la cort de 1705-06 es mostrà partidari fervent del rei arxiduc Carles III, el qual casà el 1708 Propagà el culte a sant Ramon Nonat i a sant Pere Ermengol Escriví una Regula et constitutiones 1692 i un Bullarium 1697 de l’orde mercedari, així com un Catecismo y explicación de la doctrina cristiana 1704 i alguns escrits pastorals en català

Fill del ciutadà honrat de Barcelona Antoni de Riber, òlim de Llinars i de Lapeira, que obtingué privilegi de cavaller el 1785 El 1778 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on el 1799 presentà la proposta de confecció d’un diccionari català Entre el 1790 i el 1797 publicà diversos discursos patriòtics al “Diario de Barcelona”, molts d’ells destinats a aixecar la moral dels catalans durant la Guerra Gran 1793-95 Fou també regidor vitalici de Barcelona 1772

S'enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada 1779, i novament sota el pseudònim de S Padrós y Riera 1787 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1737

Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua , en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància , que s’oposà a Espartero Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella Era tinent coronel d’artilleria Fou diputat a corts per Barcelona el 1842

Deixeble de Granados i de Pedrell, escriví operetes, com Lady Flirt , harmonitzà cançons populars catalanes i escriví diverses obres didàctiques

Fou jugador entre d’altres del FC Barcelona Posteriorment, passà a exercir d’entrenador al club blaugrana Dirigí equips de les categories inferiors i la temporada 1958-59 passà al primer equip, amb el qual aconseguí el primer doblet, Lliga i Copa, amb jugadors com José Luis i Alfonso Martínez, Nino Buscató i Juanito Canals Després d’una temporada més al FC Barcelona, s’allunyà del bàsquet d’elit i passà a entrenar el Club Bàsquet Institució Montserrat Posteriorment collaborà amb altres equips en l’àmbit formatiu, especialment amb el Club Bàsquet Llinars

Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet del Círcol Catòlic de Badalona 1941, on jugà durant tretze temporades Compaginà la seva carrera de jugador amb la d’entrenador de les categories inferiors de l’entitat L’any 1954 es convertí en entrenador del primer equip, càrrec que ocupà durant vuit anys seguits Traslladat per motius laborals a Llinars del Vallès, fundà el CB Llinars —primer com a secció del Centre d’Esports Llinars i a partir de 1983 com a club independent—, que presidí durant set anys, a la vegada que n’entrenava equips de formació…

Des del 1989 assolí diversos títols catalans i estatals de descens i de camp a través de veterans El 1992 fundà el Club Ciclista El Corredor i el 1993 dirigí l’organització de la Copa del Món de BTT celebrada a Llinars del Vallès Dins de l’entitat creà competicions com els Dos Dies de Llinars i organitzà els Campionats de Catalunya de trial