Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B Andreu El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó Posteriorment 1845 es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical Fou autor de nombroses obres…

Fou un dels pioners del basquetbol a Catalunya S’inicià en les Escoles Franceses i disputà el Campionat de Catalunya amb el Gimnàs Tiberghein També fou àrbitre i entrenador, i en diverses ocasions dirigí la selecció catalana Fou seleccionador espanyol 1935-49 i aconseguí un subcampionat d’Europa 1935

El 1946 fou el primer president de la Penya Ciclista Nicky’s de Terrassa, amb la qual formà un equip capitanejat per Francesc Casasanyas El 1950 renovà la presidència, que mantingué tres anys més

Vida i obra La seva família —paterna i materna— provenia de Premià de Dalt Maresme el seu pare dirigí una explotació de boscs al Gran Chaco Estudià comerç i idiomes Treballà a l’Editorial Políglota quan hi intervenia Josep Carner, de qui fou amic des de molt jove Els seus primers poemes, inèdits, estan datats entre el 1913 i el 1916 El 1914 encetà un dietari, mantingut, amb interrupcions, fins el 1986 Fou director literari de l’editorial Joventut, de Barcelona Creà, amb altres escriptors no universitaris, la revista El Camí  1918 i collaborà en publicacions com Ofrena , Terramar , L’Instant…

Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…

Fou un home d’ideologia conservadora, autor d’un diari de notes familiars i d’esdeveniments locals, que reflecteix les picabaralles entre moderats i progressistes durant els anys centrals del s XIX en una petita localitat de la marina El text fou editat, presentat i anotat per Albert Manent en Fets de Premià de Dalt 1839-1868 1979

Els seus Dietaris són un document de primer ordre i una de les mostres de prosa més reeixides de la literatura catalana contemporània Aparegueren de manera fragmentària al llarg del període 1948-82 en quatre llibres Montseny Zodíac d’un paisatge 1948, A flor d’oblit Dietari dispers 1918-1966 1968, El vel de Maia Dietari de la Guerra Civil 1936-1939 1975 i L’aroma d’arç Dietari dispers 1919-1981 1982 L’any 2000 foren agrupats en un sol volum, a cura de Sam Abrams Encara resta inèdita, per voluntat expressa de l’autor, la major part de la seva producció dietarística, menada al llarg del període…

Vida i obra Els seus primers poemes, inèdits, estan datats entre el 1913 i el 1916 El 1914 encetà un dietari, mantingut, amb interrupcions, fins el 1986 Creà, amb altres escriptors no universitaris, la revista “El Camí” 1918 i collaborà en publicacions com “Ofrena”, “Terramar”, L’Instant , La Revista , “Monitor” i La Veu de Catalunya Fou un dels fundadors dels Amics de la Poesia 1920, director de “Revista de Poesia” 1925-27 i redactor de Quaderns de Poesia 1935-36 El 1934 fou un dels representants del Pen Club Català a Edimburg Passà la guerra civil a Viladrau Als anys quaranta traduí per a…

Fou l’organitzador de les joventuts d’Unió Republicana de Menorca en 1910-11 i, poc després, el principal artífex del Partit Republicà Radical Dirigí “La Voz de Menorca” i en fou propietari En advenir la Segona República fou nomenat governador civil de les Balears 1931-35

Obrer del ram del vidre, fou, amb Pere Cané, un dels principals dirigents de la CNT a Badalona Adscrit al corrent trentista i amic de Joan Peiró, del qual fou sotssecretari quan aquest era ministre 1937, tingué relació també amb Daniel Cardona i polítics d’altres tendències, i fou alcalde de Badalona durant la guerra civil Refugiat a l’Estat francès des del 1939, residí molts anys a Prada de Conflent i collaborà en diversos periòdics de l’exili És autor de Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943 1976