Resultats de la cerca

Vida Fou empresari del cinema que el seu pare construí a la seva ciutat, el Monmari, després anomenat Capri A partir del 1948 també s’incorporà al moviment que impulsà Jordi Bringué des de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes, i des del 1974 a la Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat Com a cineasta rodà en 9,5, 16 i 35 mm disset títols entre el 1956 i el 1976, entre els quals destaquen els curts Ballet burlón 1957 2a versió en 35 mm, 1959, realitzat amb la tècnica d’animació d’objectes i que fou seleccionat per representar l’Estat espanyol en els festivals internacionals de…

Destinat a Amèrica, el 1748 es traslladà a Lima Perú, on professà a l’orde franciscà 1751 El 1774 fundà a Lima una casa d’exercicis espirituals, de la qual fou director durant més de 40 anys Dins de l’orde, exercí els càrrecs de definidor, guardià i superior provincial 1791 i, en el camp diocesà, fou nomenat examinador sinodal de l’arquebisbat i també consultor de la Inquisició Exercí de catedràtic de teologia de la Universitat de San Marcos i es destacà com a orador Escriví respostes erudites a consultes i censures a diverses publicacions de l’època Dins de la seva obra, publicà Novenario…

Membre de la junta directiva de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola RFAE, organitza i coordina diverses proves aèries, com la Volta Aèria a Espanya Impulsà l’Air Navigation Race, competició per a fomentar la projecció de pilots joves És assessor i vicepresident del Reial Aero Club d’Espanya, president de la Comissió Tècnica de Vol amb Motor de l’RFAE i president de la Comissió d’Aviació General de la Federació Aèria Internacional

S’inicià jugant en l’EPIC Casino del Comerç de Terrassa l’any 1990, i posteriorment fou jugador dels clubs Sant Vicenç dels Horts 1997, Olesa de Montserrat 1998-2002, SCR Ciervo de Sabadell 2002, Defense La Palma Canàries 2003-06, Club Falcons de Sabadell 2007-10, CER L'Escala 2012-15 i Vilagarcía de Arousa Galícia 2011 i des del 2016, on encara competeix Debutà amb 13 anys a la divisió d’honor, màxima categoria nacional Fou campió d’Espanya juvenil per equips 1997, 1998 i en dobles 1999, i campió sub-21 en dobles 2002 i de Catalunya en dobles infantils 1995, per equips en categoria absoluta…

Acomplí diverses missions diplomàtiques prop de Joan II de Catalunya-Aragó, abans del trencament d’aquest amb la generalitat de Catalunya Membre del Trentenari, el 1462, en ésser declarat el rei “enemic de la terra”, pel fet d’haver-se establert a Balaguer, fou nomenat capità de la bandera de Barcelona, acompanyat de consellers, entre els quals el seu fill Joan Bernat de Marimon La host fou derrotada per les forces del rei a Rubinat , mentre ell era a Tàrrega i, morts els capitans, els diputats li encomanaren el govern de tot l’exèrcit fins a llur nova provisió Atacat de nou a…

Membre del Club Natació Barcelona, fou dues vegades campió de Lliga 1980, 1981, campió d’una Copa d’Europa 1982 i de la Supercopa europea En el període 1976-81 fou quaranta-quatre vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual participà en un Campionat d’Europa 1977 i en un del Món 1979 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1979 i d’argent 1981

Davanter format a la UE Horta i als equips de base del Futbol Club Barcelona, fou campió d’Europa juvenil i júnior Com a sènior jugà al Vigo Stick una temporada i mitja i al CP Vilafranca, mig any Fitxà pel CE Vendrell 2010-12, i el 2012 s’integrà al CP Vic Amb la selecció espanyola absoluta, es proclamà campió del món el 2011 També fou internacional amb Catalunya

Catedràtic de filosofia al collegi de Gandia 1596-1601 i de teologia moral a Palma 1601-10 Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general Escriví biografies d’homes illustres del seu orde, que han restat inèdites

Biografia La família es traslladà a viure a Barcelona i Rafael entrà d’alumne als escolapis de Sant Antoni Inicià el noviciat a Moià el 21 de novembre de 1909 i hi professà el 20 d’agost de 1911 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa i rebé l’ordenació sacerdotal a Barcelona el 21 de gener de 1917 Ensenyà en el collegi de Sant Antoni de Barcelona, el de Vilanova i la Geltrú, el Calassanci i el de Balmes Poc després de l’ordenació sacerdotal fou cridat a fer el servei militar fora de Catalunya Donà classes de ciències naturals i de matemàtiques, a més de tenir cura dels mig…

Traslladat amb la seva família a Sant Quintí de Mediona, s’inicià en la pràctica del cant a la parròquia d’aquesta vila Més tard estudià solfeig, i el 1909 ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on tingué com a mestres Lluís Millet, Antoni Nicolau i Agustí Quintas Amplià estudis a París, i, de nou a Barcelona, els prosseguí amb E Morera El 1918 emigrà a l’Argentina, on impulsà diferents activitats musicals Quan tornà a Barcelona es feu càrrec de la direcció de diferents formacions corals, com l’Orfeó Llevant, La Violeta Hortenca i l’Orfeó El Roser Fins al final de la seva vida combinà l’…