Resultats de la cerca

Batxiller en arts el 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona, almenys des del 1431, i mestre en arts ja el 1440 Autor d’una gramàtica llatina, Libellus pro efficiendis orationibus , revisada per Pere Joan Matoses i impresa per Joan Gherling a Barcelona el 1468, segons consta al colofó Si aquesta data fos certa, aquesta edició seria la primera producció tipogràfica coneguda a la península Ibèrica i anterior a la impremta veneciana i parisenca Ha estat, però, seriosament posada en dubte i han estat proposades com a possibles dates reals les de 1488 o 1498 l’activitat de Gherling a…

Vida i obra Prevere 1596, vicari de Sant Pol de Mar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions Als preliminars figura un sonet en lloança de l’ús de la llengua catalana per l’autor i rebutja l’ús…

Centrà la seva activitat a la regió de Girona, especialment a Besalú i, en general, a la Garrotxa Fins fa uns quants anys hom en desconeixia la personalitat, i la seva obra era atribuïda a l’anomenat monogramista català , pel fet que signa algunes de les composicions amb un monograma format per les lletres MTAS El seu estil tingué un primer moment brillant sota el magisteri de Joan de Borgonya, que en aquella època era a Girona A partir d’aleshores, decaigué lentament, i s’abocà a una interpretació de gravats de Dürer i Schongauer, sense deixar, però, d’ésser narratiu, viu i popular…

Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès Actiu a Barcelona des del 1391 La seva obra, al darrer quart del segle XIV, és contemporània de l’estil italogòtic i recorda el de la maduresa dels germans Serra En la seva evolució s’integrà en l’estil internacional, introduït per Lluís Borrassà, de qui fou coetani Acabà 1409 el retaule de Sant Antoni catedral de Barcelona, contractat i iniciat per Pere Serra La seva personalitat s’identifica amb la de l’anònim Mestre de Penafel, per tal com coincideix l’estil amb els retaules de Santa Llúcia i de Sant Miquel procedents de Penafel Penedès L’…

Amb el perpinyanès Joan Moles pintà el retaule major de Calella 1550 A Barcelona, el 1577, feu les portes, d’un renaixentisme lleugerament amanerat, del retaule dels fusters a la catedral

Fou membre fundador de Marathon Catalunya, així com del Club Orientació Catalunya i de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya, de la qual fou el primer vicepresident Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Estudià dret i filosofia a la Universitat de Barcelona Començà la seva actuació política a la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor per Barcelona s’enfrontà amb els lerrouxistes La llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona, 1915 Fou diputat de la Mancomunitat l’any 1919 Entrà al departament de cultura de la Mancomunitat de Catalunya i formà part del consell de pedagogia i de l’oficina d’estudis jurídics Des del mateix 1919 fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1922 intervingué en la formació d’Acció Catalana, i en fou dirigent fins que, pocs mesos abans de morir, per…

Nasqué en el si d’una família de propietaris territorials de Viladrau, amb vinculacions amb el carlisme i d’una forta significació catalanista i catòlica L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Jaume seguí estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Consolidà la formació en les Acadèmies de la Congregació Mariana de Barcelona, on coincidí amb bona part dels capdavanters del noucentisme i del catalanisme polític Ingressà en aquest…

Vida i obra Conegut amb el pseudònim literari Guerau de Liost Exercí també de polític, advocat i periodista Fill d’una família ferventment catòlica i conservadora de la ruralia catalana, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’hi llicencià, respectivament, el 1900 i el 1901, any en què començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants clau per a la formació del noucentisme…

De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell 1843, que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua Fou prohom del gremi de fabricants de Sabadell El seu fill Joan Llonch i Sanmiquel Sabadell 1842 — 1916 construí el vapor Llonch 1877, fou un dels fundadors i conseller director fins a la seva mort del Banc de Sabadell 1884 i presidí la Unió Llanera Espanyola Un altre fill seu,  Francesc Llonch i Cañomeras Sabadell 1878 — Santisteban, Navarra 1938 fou president del gremi…