Resultats de la cerca

Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data en què l’…

S'uní a l’exèrcit patriòtic 1812 Candidat conservador, fou elegit president de la república 1845-49 i contribuí a la penetració econòmica dels EUA Trencà amb el partit conservador, i com a representant del liberalisme radical obtingué el poder 1861 fou elegit president constitucional 1863-64 i reelegit el 1866, però s’enfrontà amb els liberals i fou enderrocat 1867

Erudit, escriptor i polític Estudià dret a València Deixeble de Teodor Llorente El 1874 acollia a casa seva els organitzadors del pronunciament de Sagunt Fou, amb la monarquia restaurada, regidor, diputat provincial, alcalde de València 1884, diputat a corts per Alzira 1890 i governador civil de Valladolid i de Mallorca Membre de l’Academia de San Fernando, publicà Diccionario biográfico de artistas valencianos 1897 —premiat per Lo Rat Penat el 1894—, Diccionario biográfico de músicos valencianos 1900, La música en Valencia 1903, Historia del monasterio de la Murta, Alcalá de Chivert,…

Funcionari colonial, el 1810 s’uní als independentistes Fou un dels més fidels lloctinents de Bolívar, i el 1827 dirigí la repressió contra els autors del complot contra Bolívar La qüestió monàrquica l’enfrontà, però, a aquest, i després de la separació de Veneçuela i de la destitució del president Pedro Mosquera assolí el poder 1830 Militar autoritari, menà una política confusa, i finalment dimití, però encara fou ministre de guerra i marina 1837-39 i 1842-45

Oficial reialista, el 1822 s’uní als independentistes S'oposà a Simón Bolívar i a Urdaneta i féu costat als liberals Vicepresident de la república el 1831, el 1853 en fou elegit president, però el 1854 una revolta de la fracció liberal “draconiana”, que l’havia dut a la presidència, dirigida per José María Melo, el destituí, car s’havia oposat a la reforma liberal de la constitució del 1843 Tornà de l’exili el 1860, fou nomenat comandant general de la regió del Cauca pel general Mosquera i participà en la campanya de Cundinamarca

De noble família el seu pare, José Pardo Bazán y Mosquera, obtingué del papa el comtat de Pardo Bazán per la defensa de la religió a les Corts revolucionàries del 68, s’inicià en la lectura dels clàssics des de la seva infància La preocupació literària, social i política marcà la seva obra i la seva vida En el pròleg de la seva primera novella Viaje de novios , 1881, es declarà partidària del realisme El 1883 publicà setmanalment, al full literari de La Época , La cuestión palpitante , on exposà les seves opinions sobre el naturalisme francès i esbossà una teoria de la novella…

Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les millors…