Resultats de la cerca

Autodidacte, abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la música Després d’iniciar-se com a lletrista i compositor per encàrrec, a mitjan anys seixanta formà un trio que obtingué el primer èxit amb les cançons “Solitary Man” i “Cherry Cherry”, del seu primer àlbum The Feel of Neil Diamond 1966, èxit superat per la cançó I’m a Believer 1966, en versió de The Monkees Des d’aleshores ha publicat més de trenta àlbums que l’han situat com un dels principals cantautors nord-americans Cal esmentar-ne Moods 1972, Serenade  1974, You dont’t Bring Me Flowers 1978, 12 Songs 2005,…

Estudià a les universitats de Nova York i Denver mentre servia a la reserva durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment escriví guions de ràdio i televisió per a la productora Warner Bros El 1961 estrenà la primera comèdia,  Come Blow Your Horn El seu primer gran èxit a Broadway, on estrenà pràcticament tota la seva producció, fou Barefoot in the Park 1963, versió cinematogràfica de Gene Saks, 1967 Fou també la primera de les seves obres dirigida per Mike Nichols , un dels seus collaboradors més habituals, i l’obra que projectà Robert Redford al teatre, i més tard al cinema El 1965 estrenà…

Ingressà al Partit Laborista als 14 anys Fill de miners, activista sindical durant l’estada a la Universitat de Cardiff, el 1970 fou elegit diputat als 28 anys Per l’octubre del 1983 succeí Michael Foot al capdavant del Partit Laborista, on estigué nou anys com a cap de l’oposició Després de la derrota electoral en les eleccions generals de l’abril del 1992 enfront del conservador John Major, dimití i fou substituït per John Smith Del 1995 al 1999 fou comissari europeu de transports Vicepresident de la Comissió Europea des del 1999, dimití al març després de l’informe anticorrupció del…

Estudià música i cant a la Juilliard School El 1975 debutà professionalment a l’Òpera de Washington i un any després es presentà al Metropolitan de Nova York com a Rinuccio Gianni Schicchi A partir d’aleshores aparegué freqüentment en aquest teatre interpretant els principals papers de la seva tessitura, amb els quals assolí èxits indiscutibles, en òperes de G Puccini, J Offenbach, G Verdi, Ch Gounod o J Massenet També ha cantat al Covent Garden de Londres on debutà el 1978, i el 1992 ho feu al Gran Teatre del Liceu i a l’Opéra de la Bastille de París Considerat un dels millors tenors de la…

És un dels músics més prolífics i creatius de l’escena folk-rock anglosaxona, compromès políticament i socialment La seva carrera en solitari començà al final dels anys seixanta i al principi del segle XXI continuava actiu Ha fet blues , rockabilly , country-rock i fins i tot música electrònica, tot i que on més ha destacat és en el camp del folk-rock , amb discos tan emblemàtics com After the gold rush 1970, Harvest 1972, Rust never sleeps 1980, Freedom 1989 i Harvest moon 1992 També ha collaborat amb els grups Crazy Horse i Crosby, Stills, Nash & Young Ha estat un referent no tan sols…

Després d’una etapa dedicada a exercir de novellista, faceta en què aconseguí notables èxits, debutà en el cinema amb Danny Boy 1982 i arribà a ser reconegut per The Company of Wolves 1984 i Mona Lisa 1986 Entrà al cinema nord-americà amb una versió de We're no Angels que s’anomenà High spirits 1989 Tornà a Irlanda i hi rodà The Miracle 1991 i The Crying Game 1992, nominada a l’Oscar Novament als EUA, dirigí Interview with the Vampire 1994 i, de retorn al seu país, Michael Collins 1996, biografia del líder independentista irlandès, que obtingué el Lleó d’Or a Venècia Posteriorment dirigí The…

Músic prolífic amb més de trenta anys de carrera, és considerat el pare del folk-rock Començà els anys seixanta amb bandes de garatge com The Squires El 1966, junt amb Steven Stills, formà Buffalo Springfield Quan dos anys després la banda es dissolgué, Young emprengué la seva carrera en solitari, acompanyat dels Crazy Horse L’any següent, junt amb Crosby, Stills & Nash enregistrà Déjà Vu , que fou el disc més venut als EUA el 1970 Durant els anys setanta aconseguí grans èxits com Harvest 1972, número 1 en les llistes nord-americanes, On the Beach 1974, Tonight’s the Night 1975, May You…

Fou aviador naval en la guerra de Corea, en la qual obtingué diverses condecoracions Posteriorment es graduà com a enginyer aeronàutic a la Universitat de Purdue l’any 1955 Un any després s’incorporà a la National Advisory Committee for Aeronautics NACA, embrió de la futura NASA , com a pilot de proves de diversos ginys aeronàutics, entre els quals l’avió coet X-15 L’any 1958 fou seleccionat per a formar part del programa espacial nord-americà La seva primera missió fou com a comandant de la càpsula Gemini VIII , en el primer acoblament orbital nord-americà 1966, que efectuà amb…

Seguidor del surrealisme, conreava una poesia que vacillava entre el grotesc, la irreverència i el llenguatge intellectual, i emprava sovint l’argot i l’idioma popular Des de Tempo de fantasmas 1951 fins a Uma coisa em forma de assim 1980, publicà deu llibres, entre els quals un de cròniques As andorinhas não têm restaurante 1970 El 1982 publicà les seves Poesias Completas 1951-1981

Graduat per la Universitat de Florida i format amb el productor R Corman, realitzà films de baix pressupost Caged Heat 1974, Citizens Band 1977, Melvin and Howard 1980, etc La seva filmografia es consolidà amb Swimming to Cambodia 1987, Something Wild 1987 i  Married to the Mob 1988 Aconseguí un gran èxit amb el film de terror The Silence of the Lambs 1990, història d’un psicòpata criminal i d’una agent de policia, premiada a Berlín i que rebé cinc Oscar, un dels quals fou el de millor director Seguiren  Bobby  1992, Philadelphia 1993 i Beloved 1998 Posteriorment dirigí les noves versions de…