Resultats de la cerca

És probable que fos indígena i que es pugui identificar amb un Otger, fidel del comte Guifré I de Girona, que surt documentat en l’acta d’un judici del 850 Segurament aconseguí l’honor gironí vers el 862, en els primers moments de la revolta del marquès Unifred, quan Carles el Calb es proposà de deposar el rebel i de guanyar aliats en una zona secessionista Del comte Otger hom sap del cert únicament que el 866 era a Quierzy, on sollicità i aconseguí del sobirà un precepte per al monestir de Sant Julià del Mont, del pagus de Besalú El 869 Carles el Calb atorgà un nou…

Autor de l’església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 —i no acabada fins el 1601—, de nau única amb capelles laterals

Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis Vengué al comte el castell de Grevalosa Bages, que tenia per herència paterna i per compra 1063, i el castell de Pontons Alt Penedès, que tenia també per herència paterna 1067 Es casà amb Guila

Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general de la diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no és certa El Comentaria super usaticis Barchinone fou imprès a Barcelona el 1505, i se’n conserva una còpia…

Ciutadà honrat de Barcelona Fill d’Esteve de Corbera, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Censurà la Sentencia poética en el certamen celebrat el 1618 a Barcelona, i elogià el seu autor Vicent de Moradell Deixà inacabada l’obra, en castellà, Cataluña ilustrada , que fou publicada més tard a Nàpols 1678 gràcies a Rafael de Vilosa i completada pel carmelità José Gómez de Porres Conté una descripció geografica economica i eclesiàstica del Principat, una relació…

Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, El pagès de l’Empordà 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868, Tenorios 1900, etc

Dirigí els setmanaris “Barcelona Alegre” i “La Tomasa” Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres…

Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d’Otger…

Es llicencià en filologia hispànica, amb especialitat català, i ha estat professora de català Ha collaborat de manera habitual a la premsa i formà part del collectiu d’escriptors Ofèlia Dracs i de l’equip fundador d’ El Punt Diari Com a narradora, inicià la seva obra amb Escubidú 1982, Sauló 1984 i La ciutat 1990, a les quals seguiren La visita de Truda 1993 i Les campanes de Sant Serní 1996 A partir de La pluja d’estels 2002, finalista del premi Carlemany 2001, una novella que juga amb un doble temps històric, el present i un passat que se situa als anys trenta, en l’etapa de la República i…

Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d’Acció Catalana Republicana 1931-32 El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i del consell nacional i president Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon 1942, i on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de Barcelona…