Resultats de la cerca

Fou el més gran historiador de l’antiguitat cristiana Participà en la controvèrsia ariana i proposà una solució de compromís Escriví panegírics de Constantí, obres apologètiques, bíbliques i dogmàtiques, però les més importants són les històriques, entre les quals es destaquen una crònica ~303 i la Història eclesiàstica , que constitueix un recull de fets històrics, documents i escrits de l’Església primitiva fins a la victòria de Constantí 324

El 1112 succeí el seu germà Bertran de Sant Geli en el comtat de Tolosa, però no obtingué definitivament aquesta possessió fins el 1121, després d’haver rebutjat Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània Amb l’ajuda de Bernat Ató, vescomte de Besiers, lluità contra Ramon Berenguer III, comte de Barcelona Aquest l’assetjà el 1123 al castell d’Aurenja fins que fou alliberat pels tolosans i conduït a Tolosa Dos anys més tard, el 1125, pactà amb Ramon Berenguer II per repartir-se Provença Alfons rebé el marquesat de Provença —tret de la meitat d’Avinyó i els castells de Pont de Sorgia, Caumon i Tor…

Fou monjo a la laura de Sant Eutimi i a la de Sant Saba a Jerusalem, on morí Escriví les vides dels sants Eutimi, Saba, Ciríac i altres tenint en compte tant les llegendes com els fets històrics

Conseller i secretari de Belisari , el seguí en les seves expedicions Escriví la Història de les guerres , narració dels esdeveniments ocorreguts durant el regnat de Justinià fins el 554, notable pel seu estil —que imita el de Tucídides— i la seva imparcialitat També compongué el tractat Sobre els edificis 560 i, actualment, es creu que fou ell, en efecte, l’autor de la Història secreta , mosaic de la vida privada de la cort imperial

Exiliat de França el 1306, residí a Perpinyà, Barcelona —on traduí a l’hebreu una obra de medicina d’Ermengol Blai— i Mallorca Passà després a Palestina, on escriví el llibre Kaftor we-Peraḥ , el primer tractat de geognòsia i topografia d’aquell país

Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI La seva pintoresca llegenda mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval La seva festa se celebra el 2 d’abril

Visqué a Londres 1905 i a L’vov Ucraïna fins que s’establí a Palestina 1909, on morí durant els disturbis àrabs A més de diverses colleccions de contes breus i narracions, és autor d’assaigs sobre escriptors hebreus moderns Hom ha instituït a Israel un premi literari a la seva memòria

Esmentada només d’una manera discreta i episòdica anunciació, visitació, Betlem, purificació, fugida a Egipte, visita al temple, noces de Canà, crucifixió, Pentecosta en el conjunt de la literatura neotestamentària, Maria és objecte d’antigues tradicions, segons una de les quals morí a Efes segons una altra tradició morí a Jerusalem, on hi ha el santuari de la Dormició D’altra banda, com a objecte de culte i de veneració ocupà progressivament un lloc singular i eminent en la fe i en la pietat cristianes, tant d’Orient com d’Occident, i hom ha pogut dir que és un cas típic, fins i tot un cas…

Muller del tetrarca Filip, es tornà a casar amb Aristòbul, net d’Herodes el Gran És famosa per la dansa que executà davant Herodes Antipas, després de la qual, per instigació de la mare, demanà el cap de Joan Baptista L’escena —que ha inspirat nombrosos artistes— apareix ja en els claustres de Sant Pere de Galligants i en els de Sant Cugat del Vallès Entre les pintures, cal esmentar una taula de Lluís Borrassà Musée des Arts Décoratifs, París, ultra les obres clàssiques del Giotto a Florència o de Donatello a Siena Ha inspirat també nombrosos escriptors i músics, entre els quals cal esmentar…

El 1066 heretà el comtat de Roergue, que cedí al seu germà Ramon de Sant Gèli A partir del 1067 estigué en relació amb Ramon Berenguer I i el seu fill Ramon Berenguer II, padrastre i germà uterí seus, respectivament, per raó de l’adquisició per part d’aquests dels comtats de Carcassona i de Rasès El 1079 derrotà Guillem VIII d’Aquitània davant Bordeus, però després hagué de sofrir la devastació de Tolosa i la pèrdua de la seva capital, que recuperà tot seguit Sense descendència masculina, el 1088 designà successor el seu germà Ramon de Sant Gèli Ramon IV de Tolosa El 1092 anà a Terra Santa,…