Resultats de la cerca

Es familiaritzà amb el teatre a Itàlia i a Viena, i organitzà la vida teatral de Ragusa Escriptor satíric, tractà temes populars amb gran animació i color Escriví i posà en escena diverses pastorals Tirena 1548, Grižula 1551-56 Dundo Maroje ‘Oncle Maroje’, 1550 i Skup ‘L’avar’, 1553-55 són sàtires contra els avars

La seva vida coincideix amb l’època de decadència de la literatura en vulgar Entre les seves obres figuren nombrosos poemes, La battaglia delle donne 1350, Sposizione dei Vangeli 1378-81 i sobretot les Trecentonovelle , començades el 1385 i acabades vers el 1392, 78 de les quals s’han perdut Són narracions oposades a les de Boccaccio i se succeeixen sense cap ordre Constitueixen un document valuós i realista de la societat burgesa del seu temps

Simbolista, molt influït per Flaubert, excellí com a narrador en Geranium 1880, Perom i olovkom ‘La ploma i el llapis’, 1884 i Ksanta 1886 Dels seus drames cal fer esment d' Ekvinocijo ‘Equinocci’, 1898, tragèdia familiar, Duvrovčka trilogija ‘Trilogia ragusana’, 1902, Smrt majke jugoća ‘La mort de la mare dels iugoslaus’, 1907, de caràcter patriòtic, Gaspodja sa sunsokreton ‘La senyora del gira-sol’, 1912 i Maskarate ispod kuplja ‘Els emmascarats sota el sostre’, 1922

Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN  i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba El 2015 rebé…

Fou professor a la Sapienza de Roma i defensor de les teories iatromecàniques Féu estudis complexos sobre la doctrina de les fibres com a origen de les malalties Publicà De Praxi Medica 1696, de sentit gairebé hipocràtic, que ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina Fou un dels clínics més eminents del seu temps tingué una gran influència sobre els fisiòlegs que el seguiren

Successor del seu germà Esteve VI mort el 1316, atacà Bizanci i ocupà part de Macedònia 1282-85 i d’Albània 1296 Explotà les mines or, estany i coure i afavorí el comerç amb Venècia i Ragusa

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…

Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

El 1172 l’emperador Manuel Comnè el féu vassall seu, però a la mort d’aquell 1180 se n'alliberà i expandí les seves fronteres amb l’ajut de Venècia, d’Hongria i de l’emperador d’Occident ocupà el voivodat de Zéta i alliberà els serbis Desenvolupà el comerç amb Venècia a través de Ragusa El 1196 abdicà i es retirà al monestir de Studenica, i després al de Khilandaríou, al mont Athos, on prengué el nom de Simeó És considerat el fundador de Sèrbia i de la dinastia dels Nemànides