Resultats de la cerca

Competí representant el Club Sant Eloi Fou subcampió estatal amateur en la categoria de pes gall 1969 i obtingué dos Campionats de Catalunya en aquesta mateixa categoria 1968, 1969

Fill natural del duc d’Alcalá i marquès de Tarifa Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero i de Teresa de los Pinelos Tonsurat el 1534, el 1544 passà a Salamanca, on cursà cànons, arts i teologia fins el 1561 Sotsdiaca i probablement ja sacerdot el 1557, fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l’edat canònica Fou amic de Luis de Granada i sostingué una llarga correspondència amb Carlo Borromeo sobre el sistema d’aplicació de la reforma tridentina Residí escrupolosament a la diòcesi i propugnà el concili provincial de Compostella el 1565, la reforma…

El 1699 ingressà als dominicans i, acabats els seus estudis, ensenyà teologia a Cervera Capellà del duc de Líria, l’acompanyà a Sant Petersburg, on treballà per aconseguir la unió de l’Església ortodoxa russa amb l’Església catòlica amb aquesta finalitat publicà Catechetica Confessio Residí després a Viena

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

Estudià a l’Escola Pia de Mataró, on professà el 1798 Ensenyà a Solsona i al nou collegi de Sant Antoni Abat de Barcelona 1815-33, on fundà una càtedra de grec molt reconeguda Dirigí els Ejercicios pio-literarios 1817-33, on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris Tingué molts càrrecs dintre l’orde El 1833 fou nomenat rector del collegi de Santa Anna de Mataró Aquí publicà una notable Acadèmia literària 1834 És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…

Mestre Nacional, s’inicià al FC Martinenc i al Foment Martinenc, i també estigué vinculat al Casal Catòlic de Sant Andreu Fou seleccionat per a l’Olimpíada d’escacs del 1928 i el 1930 El 1933 guanyà el Campionat de Catalunya i jugà al Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil participà en diversos torneigs internacionals, com el de Santander, on s’imposà, o el de Berga, on fou subcampió 1951 El 1958 fou subcampió de Catalunya i d’Espanya Posteriorment s’implicà en tasques organitzatives i de promoció i el 1970 organitzà el primer campionat escolar de Catalunya Com a jugador veterà,…

Vinculat al Club Natació Atlètic, la seva etapa activa transcorregué abans de la Guerra Civil Espanyola El 1939 esdevingué membre de la junta directiva del club i el 1941, àrbitre de natació i de salts del collegi català El 1948 ingressà al comitè estatal Fou pioner en l’arbitratge de la natació sincronitzada i assumí la vocalia d’aquesta especialitat al collegi català 1986-89 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1966, el diploma d’honor del comitè estatal d’àrbitres 1972 i és membre d’honor del collegi català 1991

Amb el Club Natació Barcelona es proclamà campió de Catalunya 1941, 1942, 1943 i campió d’Espanya de primera categoria 1944 Fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Com a dirigent, formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i presidí la Federació d’Esgrima de Catalunya 1956-60, càrrec des del qual impulsà la celebració del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona Fou president de la Federació Catalana de Natació 1957-67 després d’haver ocupat, també, la vicepresidència de la federació espanyola 1966-67 Rebé la medalla al mèrit esportiu…

Deixeble de FBayeu i a París de JLDavid Fou pintor de Carles IV 1811 i de Ferran VII 1816, el qual li encarregà la decoració d’Aranjuez i El Pardo El seu fill, Carlos Luis Ribera Roma 1815 — Madrid 1891, també pintor d’història i retratista, fou deixeble de PDelaroche i del seu pare Pintà a la cort d’Isabel II 1846 Retrat de la duquessa d’Osuna collecció IGorina, Madrid