Resultats de la cerca

El 1810 s’uní als independentistes i fou un dels lloctinents de Simón Bolívar Després de diversos anys de guerrilla a les planes de Nueva Granada, es destacà a la batalla de Boyaca 1819 i Bolívar el nomenà vicepresident de Nueva Granada i de la República de Colòmbia 1821 Procurà diners, homes i queviures a Bolívar, cosa que féu possible la continuació de la campanya El separatisme veneçolà enfrontà Bolívar i Santander, car aquest defensava la constitució federal del 1821 L’enfrontament entre els constitucionalistes de Santander i els centralistes a la convenció d’…

Filla d’ Emilio Botín , es formà al Bryn Mawr College i a la Universitat de Harvard EUA Del 1980 al 1988 treballà a l’entitat nord-americana JP Morgan Aquest any tornà a l’Estat espanyol i ocupà diversos càrrecs al Banco Santander , del qual fou vicepresidenta 1994-99 Presidenta de Banesto 2002-10, del 2010 al 2014 dirigí la filial del Grupo Santander a la Gran Bretanya El 2013 s’incorporà al consell d’administració de The Coca-Cola Company A la mort del seu pare accedí a la presidència del Grupo Santander 10 de setembre de 2014

Jugà al Racing de Santander i a l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1982-87 Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Posteriorment, retornà a l’Atlético de Madrid 1987-89 i també jugà amb el Club Deportivo Logroñés 1989-90 i el Racing de Santander 1990-91 Fou internacional amb la selecció espanyola i es proclamà subcampió d’Europa 1984 Com a entrenador dirigí el Rayo Vallecano 1995-96, el Racing de Santander 1996-98, el Sevilla FC 1998-2000, l’Atlético de…

Centrecampista, fitxà pel FC Barcelona 1968-75 procedent del Racing de Santander Amb el Barça disputà un total de 280 partits i marcà 23 gols Fou capità de l’equip que es proclamà campió de la Lliga la temporada 1973-74, i que golejà el Real Madrid al seu estadi 0-5 També guanyà la Copa del Generalísimo i la Copa de Fires 1971 En deixar el club blaugrana tornà al Racing de Santander L’Espanyol li concedí la medalla d’or, ja que en el darrer partit de la seva carrera marcà un gol amb el Racing que salvà el club blanc-i-blau de perdre la categoria Fou dues vegades…

Fill i net de banquers, estudià dret a la Universitat de Valladolid i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto Posteriorment s’incorporà al Banco de Santander , propietat del seu pare, Emilio Botín Sanz de Sautuola, que n’era el director El 1964 fou nomenat director general, càrrec que exercí com a subordinat de la presidència ocupada pel seu pare, al qual succeí el 1986 El 1989 llançà els anomenats “supercomptes”, que permeteren al banc obtenir grans beneficis i assolir els primers llocs de la banca espanyola El 1993 protagonitzà noves iniciatives d’ampliació amb l’…

Doctorat en prehistòria a Barcelona Dedicat principalment a l’estudi del Paleolític, realitzà troballes espectaculars, en collaboració amb LG Freeman, com les de Cueva Morín sepultures aurinyacianes i la Cueva del Juyo santuari del Magdalenià III, ambdues a Santander Entre altres obres, publicà Los Cántabros 1966, Pinturas y grabados de la cueva de Las Chimeneas 1974, Excavaciones en la terraza de El-Khian Jordania , en dos volums 1964 i 1966, Cueva Morín , en dos volums 1971 i 1973 i Altamira y sus pinturas rupestres 1985 En collaboració amb LG Freeman escriví  Orígenes del…

Vida i obra Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, i amb els professors Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals, que el feu destinatari pòstum del seu arxiu personal, com Josep M Quadrado, amb qui feu coneixença a Mallorca Valorà públicament el nou ús literari de la llengua catalana i més concretament la qualitat literària de l’obra de poetes com Verdaguer i de narradors com Oller És de destacar el seu discurs de gràcies als Jocs Florals de Barcelona del 1888…

Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de M Milà i Fontanals 1871-73, el qual el feu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’A Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta 1873 A Madrid 1873-75, on es doctorà, rebé l’empremta de C Rosell, J Amador de los Ríos i L Bardón restà impermeable al krausisme imperant El 1874 s’havia llicenciat a Valladolid, on G Laverde l’emmenà cap a les…

Estudià a Madrid, a París i a Brusselles i actuà com a solista per tot Europa Dirigí la Capilla Real, de Madrid, ciutat on fundà una Sociedad de Cuartetos 1863 que donà a conèixer les obres dels autors alemanys Dirigí molt de temps la Sociedad de Conciertos de Madrid, i el 1880, amb membres de l’orquestra del Liceu, en fundà una a Barcelona que donà a conèixer obres simfòniques alemanyes Com a compositor escriví obres per a violí, com Adiós a la Alhambra

La seva extensa obra historiogràfica i filològica fou fonamental en la definició de la identitat espanyola de matriu castellana Segons ell mateix declarà, la música era un dels pocs camps de les humanitats que no li despertaven un interès especial i dels quals no posseïa uns coneixements aprofundits Malgrat això, inclogué nombroses referències sobre teòrics i tractadistes musicals dels segles XVI al XVIII en la seva Historia de las ideas estéticas en España cinc volums, 1883-91 Com ell mateix reconeix, la totalitat de la documentació i les opinions sobre la temàtica musical procedeixen de…