Resultats de la cerca

Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya, debutant a la Lliga Pernod l’any 1972 Jugà com a migcampista en el Futbol Club Barcelona i el Piacenza italià 1979-83 De retorn a Catalunya, s’incorporà a la Penya Barcelonista Barcilona 1983-89, amb la qual disputà la final de Copa 1985 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 Marxà a Rússia per motius d’estudis, i jugà al FC Aurora de Sant Petersburg 1989 abans de retirar-se Disputà el primer partit internacional de la selecció espanyola, l’any 1972, amb la qual jugà 4 partits També formà part de la selecció catalana

El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí

Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres  La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del…

Fou la gran impulsora del futbol femení a Catalunya L’any 1970 publicà un anunci en un diari per aglutinar noies per a jugar a futbol En resposta a aquest anunci, jugadores com Núria Llansà, María Carmen Nieto, Lolita Ortiz, Núria Gómez, Vicenta Pubill i ella mateixa constituïren l’equip femení del FC Barcelona Debutà el 25 de desembre de 1970 amb un partit benèfic contra la UE Centelles, al Camp Nou La temporada 1971-72 disputà el primer Campionat de Catalunya Es casà amb Pau Garcia Castany , jugador del Barcelona i del Saragossa La seva filla Anna jugà de portera a l’Espanyol…

Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Juan de Ribera Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra Féu construir la façana de l’oratori o cella de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cella Santa Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en…

Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el féu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…

De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la…

Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la…