Resultats de la cerca

Fill d’Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés Esperit inconformista i renovador, tingué una infància difícil i trista, fet que es reflectí en alguna de les seves pellícules, com Zéro de conduite 1933, obra realista i alhora profundament poètica Dirigí, a més, tres films, els curtmetratges À propos de Nice 1930, documental en la línia del cinema ull , i Taris, roi de l’eau o La natation 1931, i el film L’Atlante 1934, la seva obra cabdal, també en la línia del realisme poètic

Practicà a Roma i fou metge del papa Juli II La seva obra Practica in arte chirurgica copiosa 1514 fou el tractat de cirurgia més complet de l’època Escriví també De morbo gallico 1518

Membre del Reial Club de Regates, disputà les proves de quatre remers júniors i quatre remers sèniors dels Jocs Olímpics de París 1900

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977-87 procedent del Màlaga Jugava d’extrem i de migcampista i disputà un total de 344 partits amb la samarrera blaugrana i marcà 46 gols Guanyà una Lliga 1985, dues Recopes 1979, 1982, tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Es retirà al Màlaga el 1991 Jugà tres vegades amb la selecció espanyola A, dues amb la B, sis amb la sub-23 i tres amb l’olímpica Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, el Barcelona C, el Jerez, el Dinamo Bucarest, el Lleida i l’Hèrcules

Membre del Club Natació Barcelona, fou campiona de Catalunya en 100 m lliure 1928, 1930, 100 m braça 1926, 1928, 100 m esquena 1928, 1930, 1931, 1932 i en relleus 4 × 50 m 1926, 1927, 1928, 1930, 3 × 100 1932 i 4 × 100 m lliure 1932 Es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m lliure 1928, 1930 En el període 1926-33 fou vint-i-una vegades recordista de Catalunya i d’Espanya un cop en 50 m lliure, dos cops de 100 m lliure, dos cops de 200 m lliure, quatre cops en 100 m braça, dos cops en 100 m esquena, un cop en relleus 5 × 50 m lliure, cinc cops en relleus 3 × 100 m estils i quatre cops en…

Milità a l’Acció Catòlica i fou president de la Junta Local de Badalona dels Ejercicios Espirituales S'inicià políticament dins la Lliga Regionalista, posteriorment ingressà a la Comunión Tradicionalista i, finalment, a la FET-JONS La militància falangista marcà la seva carrera política fou delegat comarcal d' ex-cautivos , secretari local del Movimiento 1940 i membre de la Guàrdia de Franco Propietari d’una agència de viatges, esdevingué tinent alcalde 1961 i alcalde de Badalona 1964-74 i diputat provincial 1967-74 La seva gestió es distingí per la pacificació d’un ajuntament caracteritzat…

Fou directiu del Centre d’Esports Sabadell al final de la dècada de 1980 sota la presidència d’Alfred Besonias Posteriorment encapçalà dues juntes gestores 1994 i 1995-96 L’any 2006, amb l’equip a tercera divisió, accedí a la presidència del club, que conduí a segona B la primera temporada La temporada 2010-11 assolí l’ascens a segona divisió El 2011 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, i el 18 de setembre de 2018 n’assumí la presidència L’any 2019 fou nomenat vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol, càrrec del qual dimití l’agost del 2023, arran de la…

Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica Secretari personal de Josep Irla 1936, la tuberculosi l’obligà a abandonar aquest càrrec Durant la guerra civil collaborà  a La Humanitat Exiliat el 1939, després d’un breu període d’internament al camp de Sant Cebrià, anà a París, on participà en tasques d’organització dels exiliats catalans Arran de l’ocupació alemanya es traslladà a Montpeller, on cursà la llicenciatura de lletres, en l'especialitat d’història 1940-1945, i posteriorment preparà una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no acabà a causa de la seva malaltia…

En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…

Professional des del 2001, guanyà l’Obert de Catalunya 2009 i el pro-am de l’Obert de Catalunya 2010