Resultats de la cerca

Lateral, començà en el Gràcia Futbol Club 1923-26 Passà al Castelló 1926-28 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1928-31, amb el qual disputà 55 partits Es proclamà campió de la primera edició de Lliga 1929 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1930, 1931 Posteriorment jugà de nou amb el Castelló 1931-32 i també amb el Gimnàstic de Tarragona 1932-33 i la Unió Esportiva de Sants 1933-34 Formà part de la selecció catalana

Fill del pintor Hermenegild Vallvé Virgili, s’inicià de molt jove en el món de la fotografia Amb tretze anys, aconseguí el carnet de premsa de la Ilustración Española Juntament amb Gaspar, Claret, Vidal, Ferma i Florit, entre d’altres, establí les bases del fotoperiodisme esportiu de la dècada dels anys vint Treballà en les principals publicacions esportives de la dècada de 1920, com Gràfic-Sport , La Hormiga de Oro , La Vanguardia , Diario de Barcelona , Diario de Tarragona , La Cruz , El Día Gráfico , Illustració Catalana , Marca , ABC i Blanco i Negro

S’inicià com a porter, però aviat passà a la davantera A dotze anys fitxà pel Club Tennis Barcino i a disset, per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Amb la selecció espanyola júnior es proclamà campió d’Europa 1962 i el reciclaren com a defensa El 1963 debutà amb la selecció espanyola absoluta i l’any següent fitxà pel Reus Deportiu, en què jugà fins el 1973 i guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, sis Lligues 1966, 1969-73, cinc Copes d’Espanya 1966, 1970-73, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1967 Tornà al Barcelona 1973-75, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1974, i…

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística amb la…

Format a Llotja 1881-83, a les escoles oficials de Madrid 1883-86 i, autodidàcticament, en freqüents sortides a pintar tot sol la natura A París estudià a l’acadèmia Colarossi 1887-88 Fou un dels primers artistes que valorà el paisatge de Tossa, vila on residí sovint i que donà a conèixer Paisatgista d’un realisme eclèctic, exposà a Sant Feliu de Guíxols 1892, Barcelona, Madrid i Londres, on fou distingit 1894

Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta  amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària  sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1983, inicià la carrera acadèmica i docent al Collegi Universitari de Girona el 1974 Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona UdG des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement segles XV i XVI a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’…

Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946 Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA Ha estat president d’ENASA 1957-67, d’Altos Hornos de Vizcaya 1967-70 1977-79 i de l’Instituto Nacional de Industria 1970-74 vicepresident d’ENASA 1974-79, del Banco de Madrid i del Banc Català de Desenvolupament 1974-79 president del Banco de Madrid i el Banc Català de Desenvolupament 1979-80, i president de Ford España 1974-81, de l’Instituto Nacional de Hidrocarburos 1981-84 i del Banco Hispano Americano 1984-91 Fou un dels artífexs de la fusió amb el Banco Central, que donaria…

S’inicià al Club Tennis Barcino i passà a l’equip reserva del Futbol Club Barcelona El 1964 fitxà pel Reus Deportiu juntament amb el seu germà Joaquim, on jugà fins que es retirà, el 1971 Guanyà cinc Copes d’Europa 1967-71, cinc Lligues 1966, 1967, 1969, 1970, 1971, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1964 Posteriorment fou mitja temporada entrenador del Reus Deportiu 1975-76

Segon comte de sa Cova, fill i successor del primer cavaller de Sant Joan Assolí el grau de tinent general i fou conseller de guerra del rei Felip V, procurador reial de Mallorca i virrei interí del Perú