Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Vidal de Vilanova
Història
Política
Cavaller.
Fill de Ramon deVilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor delareina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els…
Eimeric de Centelles i de Vilanova
Història
Baró de Centelles i senyor de Llombai i de Torralbes.
Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans dela seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i…
Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Ramon deVilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal deVilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions dela Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però,…
Olf de Pròixida i de Centelles
Història
Baró de Llutxent i d’Almenara.
Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola 1387, càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391 Assistí a les noces dela infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix 1392 Acompanyà l’infant Martí a Sicília amb ell trencà el setge dels rebels a Catània 1395 i fou governador dela ciutat fins el 1402 Lluità en el bàndol valencià dels…
Constança de Sicília
Segell de Constança de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1276-1302) i de Sicília (1282-1302).
Filla de Manfred, rei de Sicília, el 1262 es casà amb l’infant Pere , després 1276 rei de Catalunya-Aragó La lluita dels sicilians contra la dominació de l’illa per Carles d’Anjou facilità la intervenció armada de Pere II a Sicília 1282, cridat per aquells com a marit de Constança, hereva del regne el 1283 Pere II i Constança foren coronats, a Palerm, reis de Sicília Des d’aleshores, lareina residí a l’illa i participà en el govern del…
Blanca de Nàpols

Blanca de Nàpols
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1295-1310).
Princesa angevina, filla de Carles II i de Maria d’Hongria, reis de Nàpols Primera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó El seu matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni 1295, tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295 Pares de deu fills, formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau deVilanova Mostrà, com el rei, un viu afany per la política matrimonial de les famílies reials catalana…
Gilabert de Centelles i Riu-sec
Història
Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere…
Bernat de Fortià
Història
Cavaller empordanès, germà de la reina Sibil·la de Fortià.
De primer 1375 l’amistançament i després 1377 el casament d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer una ràpida carrera política es constituí el cap del partit dela petita noblesa, afavorit per Sibilla, enfrontat als grans nobles i a l’infant Joan El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova…
Manuel de Cabanyes i Ballester
Manuel de Cabanyes i Ballester, retrat al pastel per Sinibald de Mas (1830)
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, prosista i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià a Cervera i es llicencià en dret a València La primera poesia que publicà fou l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de Vega i de Sentmenat i Fèlix Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué, influït per Horaci i Alfieri, Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor i que fou elogiat per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influí en Costa i Llobera Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge…
,
Clàudia Maria Miret Molins
Hoquei sobre patins
Jugadora d’hoquei sobre patins.
S’inicià al collegi Samà deVilanova i fitxà pel Club Patí Vilanova, amb el qual guanyà la Copa delaReina 2009 Amb la selecció de Catalunya fou tres vegades campiona d’Espanya sub-18, i amb l’espanyola, campiona d’Europa sub-18 2007, 2008, 2010, sub-19 2009 i sub-20 2010