Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Josep Moreno i Gans
Música
Músic.
Deixeble de Conrado del Campo, obtingué els premis nacionals de música de l’Estat espanyol el 1928 amb Pinceladas goyescas i el 1934 La seva producció simfònica comprèn, a més, Simfonia d’estampes llevantines, És de nit, El órgano quedó mudo, Sinfonía Esopo 1972, etc També ha escrit obres de cambra
Francesc Badenes i Dalmau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Pertanyia al grup Lo Rat Penat, i participà assíduament als Jocs Florals Mestre en Gai Saber el 1898 Publicà un poema extens, Mariola , i diversos reculls de poemes breus Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer Sant Francesc, Idillis i cants místics La seva poesia escapa, en part, al convencionalisme floralesc, i es caracteritza sobretot per un viu sentiment de paisatge i una musicalitat bastant ben calculada S'interessà també pels temes…
Jaume Goig i Company
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Mestre d’instrucció pública i professor superior de primer ensenyament És autor de les obres Epopeya infantil 1875, Martirio de los Santos Patronos de Alcira, Bernardo, María y Gracia 1880 i Historia de los ilustres mártires, Bernardo, María y Gracia 1880, les dues darreres escrites en commemoració del setè centenari del martiri dels patrons alzirenys També escriví un Vocabulario valenciano-castellano s a i una Historia de Alcira inèdita que tenia pràcticament acabada el 1880 Participà en la Corona poètica teixida en honor de la Musa del Xúquer 1887 en homenatge a Josep Bernat i…
Antoni Martorell i Trilles
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Madrid el 1873.
Era mestre d’obres per Sant Carles La seva obra és dispersa, i una de les seves característiques és la de deixar grans buits a la planta baixa, prevenint les necessitats dels possibles comerços Dirigí la construcció de diversos edificis plurifamiliars al centre de València Hom li deu petites restauracions façana de la Universitat de València, cimbori gòtic de la seu És autor del Museu d’Història Natural Exercí càrrecs oficials d’una certa importància arquitecte de la Caixa d’Estalvis, de la Séquia Reial del Xúquer, acadèmic de San Fernando i primer consiliari de l’Acadèmia de…
Francesc Badenes i Dalmau
Literatura catalana
Poeta.
Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a “Las Provincias”, “El Correo” i “El Pueblo de Valencia”, escriví diverses peces…
José Pérez Ballester
Arqueologia
Arqueòleg murcià.
Format a la Universidad Autónoma de Madrid, es doctorà a la Universitat de Múrcia l’any 1983 Fou professor tutor de la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1983-84 i, des del 1987, és professor titular d’arqueologia de la Universitat de València, on ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada, d’una banda, en l’estudi de les ceràmiques romanes d’època republicana i la seva difusió comercial, i, d’una altra, en l’arqueologia del món ibèric, particularment l’anàlisi de la iconografia sobre ceràmiques i l’estudi de les formes d’ocupació del territori a la vall del …
Benet Ballester i Brosseta
Historiografia catalana
Metge i historiador local.
Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…
Francesc Richart i Guillart
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Cursà els estudis elementals a Alzira i els eclesiàstics i de segon ensenyament a València 1872-78 El 1877 fou ordenat de sotsdiaca a la diòcesi de Segorb i de diaca l’any 1878 Exercí el ministeri sacerdotal, com a coadjutor, a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira, d’on fou beneficiat, i com a capellà del convent agustí de Santa Llúcia, a la mateixa ciutat Fou doctor en teologia i dret canònic Fomentà el culte als patrons alzirenys i encapçalà la iniciativa d’alçar l’any 1900, al cim de la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, mirador de la Ribera del Xúquer, una creu monumental…
Francesc Jaume Jaubert de Paçà
Història
Agronomia
Agrònom, baró de Paçà.
Serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, tractat sobre els sistemes tradicionals d’irrigació a Catalunya i al País Valencià, on descriu la utilització i el control de les aigües dels rius Ter, Besòs, Llobregat, Francolí, Ebre canal de Tortosa, Segre canal d’Urgell, Millars,…
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…