Resultats de la cerca

Siríac d’origen, fou el primer bisbe de l' Església Etiòpica , consagrat per Atanasi d’Alexandria La seva festa se celebra el 27 d'octubre

Actuà en les empreses militars colonials angleses la rebellió dels sipais 1857, la campanya d’Abissínia 1868 i d’Afganistan 1880 Cap de l’exèrcit de l’Índia des del 1886, comandà les tropes britàniques en la lluita contra els bòers Tornà a la metròpolis, on succeí Wolseley com a generalíssim de l’exèrcit

Fou governador d’Eritrea 1892, on exercí un poder dictatorial Es distingí per la seva experiència en accions punitives i de repressió, especialment contra els tigrins Abissínia 1894-95 El 1896 fou considerat principal responsable de la desfeta d’Adua i processat per un tribunal militar d’Asmara Absolt, es retirà a la vida civil

Educat severament, manifestà aviat una rebellia i un inconformisme totals Dotat d’una rara precocitat intellectual, a 14 anys componia poemes de gran perfecció inspirats en Victor Hugo i Baudelaire, els quals admirà sempre Contrari a Napoleó III, celebrà la caiguda del II Imperi i l’aparició de la Commune 1871, i fugí de casa amb intenció d’arribar a París En aquesta època començà la seva revolució poètica, caracteritzada per la ruptura formal amb qualsevol concepte de moral tradicional, amb la religió i amb la literatura El fruit serà un dels seus poemes més colpidors Bateau ivre Anà a París…

Duc d’Addis Abeba Participà amb el grau de general a la Primera Guerra Mundial, on es distingí en la presa de Sabotino Fou cap d’estat major 1919-21, governador de Líbia 1928-33, dirigí el cos expedicionari d’Abissínia 1935 i fou virrei d’Etiòpia El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exèrcits italians, càrrec que dimití 1941, mostrant-se contrari a la guerra amb Grècia A la caiguda de Mussolini, Víctor Manuel III el féu president del consell de ministres i l’encarregà de signar la capitulació d’Itàlia 1943 L’any següent abandonà la vida pública Publicà les seves memòries…

Estudià a Anglaterra i a Alemanya el 1847 es traslladà a Ceilan, on establí una colònia agrària El 1861 començà les seves exploracions a l’Àfrica sortí de la frontera entre el Sudan i Abissínia i explorà l’Atbara i el Nil Blacn A Gondokoro trobà Speke i Grant, que havien descobert el llac Victòria El 1864 descobrí el llac que fou anomenat Albert, i el 1869, després d’una estada a Anglaterra, tornà a l’Àfrica, on, per encàrrec del kediv d’Egipte, treballà per a la supressió del comerç d’esclaus i per a l’annexió dels territoris explorats durant quatre anys, acabats els quals tornà…

Succeí el patriarca Alexandre En l’aspecte teològic, fou l’opositor més important de l’arianisme, com ho palesen tant les seves obres De incarnatione i Adversus arrianos com el sínode alexandrí del 362, on hom arribà a la formulació del concepte de persona expressat pel terme grec hypóstasis en les lluites que se'n derivaren, fruit en gran part del cesaropapisme dels primers emperadors cristians, fou bandejat cinc vegades de la seva seu episcopal 336, 339, 356, 362, 365 i, d’altra banda, s’enfrontà amb Lucifer de Càller, que li blasmava la seva benevolència amb els arians que retornaven a la…

Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M Llompart de poesia 2004,  Nura 2007, premi Nacional de la Crítica…

Llicenciat en dret, exercí la judicatura A la universitat collaborà a Alerta i Estilo Fou redactor d’ Ariel i crític d’art i collaborador de diversos diaris i revistes com Destino En poesia publicà Sota la sang 1947, Aurora per vosaltres 1951, El mèdium 1954, premi Ciutat de Barcelona, El país de les meravelles 1956, que reuní a Poesia 1947-1973 1978 Posteriorment, influït pel surrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, evolucionà cap a una poesia més nua i esquemàtica Quadern d’Albinyana 1984 i Itineraris d’Orient 1986, Cendres & diamants 1991, i…