Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Antonio Cândido Golçalves Crespo
Literatura
Poeta portuguès.
Influït per Gautier, Sully-Prudhomme i Verlaine, fou un dels introductors del simbolisme a Portugal Tanmateix, abunden en la seva obra els elements romàntics, palesos sobretot en la temàtica Les seves obres principals són Miniaturas 1871 i Nocturnos 1882
Ḫāqānī
Literatura
Poeta persa.
És autor de panegírics i del primer llibre de viatges persa, el matnawī El present dels dos Iraqs, relat del seu pelegrinatge A la seva obra abunden les metàfores insòlites i allusions a tots els coneixements de l’època
Vittoriano Viganò
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i teòric italià.
Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la postguerra a Itàlia…
Josep Solà i Escofet
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de medicina, que no acabà a causa de la seva mort prematura, i fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic a Badalona, que també presidí La seva obra literària, en vers i prosa, fou recollida pòstumament en el volum Roses blanques 1915, que serví de base a l’antologia apareguda al número 295 de la collecció “Lectura Popular” Hi abunden els motius religiosos, les imatges marines i les reflexions de caràcter metafísic També és autor de diverses monografies mèdiques i filosòfiques i d’algunes peces musicals
,
Josep Camaron i Bonanat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País…
Normand Solé i Balbina
Música
Compositor i director de cor català.
Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les…
François Boucher
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant francès.
Fill d’un dibuixant de brodats, i deixeble de François Lemoine La comanda de gravar 125 dibuixos de Watteau li permeté d’estudiar detingudament l’estil d’aquest artista El 1734 ingressà en l’Académie Royal de Peinture et de Sculpture, de la qual esdevingué director el 1765 Dos anys abans havia estat nomenat primer pintor del rei S'encarregà de la direcció artística de les manufactures reials dels Gobelins i de Beauvais, per a les quals féu models de tapissos La temàtica de la seva obra, diversa, on abunden els característics nus femenins, fa d’aquest artista, juntament amb…
Tomàs
Cristianisme
Un dels dotze apòstols, conegut també per Dídim (versió grega de l’arameu to’mà, ‘bessó’).
L’evangeli de Joan el presenta com l’"incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, els fills de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea s IV fou l’evangelitzador dels parts segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’Índia, on morí màrtir Des del s III hom en venera a Edessa Síria la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s IV, l' Itinerarium Egeriae Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts, entre els quals…
Joan Sempere i Guarinos
Historiografia catalana
Advocat, escriptor i erudit.
Estudià retòrica, filosofia, teologia i dret al Seminari i Universitat d’Oriola Fiscal del Tribunal Suprem de Justícia a Madrid, durant la guerra del Francès fou detingut per afrancesat Exiliat a Bordeus, escriví Histoire des Cortes d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834 El 1826 tornà a Elda, on romangué la resta de la seva vida D’entre la seva prolífica bibliografia, en la qual mostrà el seu caràcter d’illustrat, atent als corrents intelectuals europeus del moment, abunden les obres de tipus històric Ensayo de una biblioteca española de los mejores…
Bartolomé Leonardo de Argensola
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor aragonès.
Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de…