Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Pere Vicent Gelabert
Economia
Economista.
Es graduà com a batxiller en arts a Lió Passà a Holanda i després a Anglaterra i a Itàlia El 1784 obtingué de Carles III permís per a construir un port mercantil a Cullera, amb un canal de navegació que acabés a la porta de la Mar de València, projecte El 1798 presentà al rei una memòria per a l’extinció dels vals reials i del deute nacional, i el rei el nomenà sotsdirector de la Caixa d’Amortització, instituïda aquell any, i després comptador amb els honors de ministre del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes Director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de…
Johann Nepomuk Poissl
Música
Compositor alemany.
Nascut en el si d’una família aristocràtica, començà estudis universitaris, però aviat decidí dedicar-se a la música A Munic estudià composició amb F Danzi i l’Abbé Vogler L’any 1806 estrenà la seva primera òpera, Die Opernprobe 'Assaig d’òpera', seguida pocs anys més tard per Antigonus i Ottaviano in Sicilia Tot i l’èxit creixent de la seva música, amb altres òperes com Athalia , Der Wettkampf zu Olympia 'La competició a Olímpia' i Nittetis , i el suport de Carl Maria von Weber, Poissl tingué dificultats per a assolir una posició que li garantís l’estabilitat econòmica Finalment, l’any 1823…
Óscar Arnulfo Romero y Galdámez
Cristianisme
Eclesiàstic salvadorenc.
Estudià amb els jesuïtes al seminari de San José de la Montaña San Salvador fins el 1937 Posteriorment anà a Roma, on fou ordenat sacerdot el 1942 Retornà al seu país el 1943, i aquest any s’incorporà a la parròquia de San Miguel, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador Bisbe de Santiago de María 1974, passà a la seu arxiepiscopal de San Salvador el 1977 Tot partint de posicions socials i eclesials conservadores, en adonar-se de la situació d’injustícia que patien àmplies capes de la població salvadorenca, esdevingué un defensor…
Eduard Soler i Estruch
Historiografia catalana
Escriptor, il·lustrador, erudit i divulgador de diversos aspectes de la cultura valenciana.
Vida i obra Soleriestruch fou el sobrenom amb què signà tots els seus escrits L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i…
Eduard Soler i Estruch
Literatura catalana
Escriptor, erudit i divulgador de la cultura valenciana.
Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i…
Enric de Villena i de Castella
Literatura catalana
Prosista, traductor i poeta.
Vida i obra Fill del marquès de Villena Pere de ↑ Villena i d’Arenós , i de Joana, bastarda d’Enric II de Castella Orfe de pare des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de CastellaFou comte de Cangas i de Tineo 1398 i mestre de l’orde de Calatrava 1404-14, i s’intitulà marquès de Villena Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc escriví un Tractado del aojamiento o fascinología , i a la seva mort la seva important biblioteca fou parcialment cremada per ordre de Joan II de Castella Es relacionà des de molt jove amb els reis…
Joan de Socarrats
Historiografia catalana
Jurisconsult.
Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…
Francesc Eiximenis
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Franciscà menor, s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352 El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó, i tot seguit anà a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on participà en la vida intellectual de les universitats Havent retornat a Catalunya, ja el 1371 optà a la càtedra de teologia de l’Estudi General de Lleida, sense èxit Gràcies a la intervenció de Pere III de Catalunya-Aragó i d’altres membres de la família reial, dels quals havia esdevingut persona de confiança, es graduà finalment a Tolosa el 1374…
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Historiografia catalana
Erudit i diplomàtic.
Vida i obra Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió Era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga Es doctorà en arts i filosofia el 1688 L’any següent adquirí la baronia de Pierola i el 1692 rebé de Carles II el privilegi de cavaller Tal com explica Josep Rafael Carreras i Bulbena, viatjà per Castella i França i entrà en contacte amb erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la segona part de la crònica de Pujades a la biblioteca del bisbe de Rouen Reuní una…
Francesc Eiximenis
Literatura
Escriptor.
Franciscà menor, s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352 El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on participà en la vida intellectual de les universitats Havent retornat a Catalunya, ja el 1371 hom li oferí la càtedra de teologia de l’estudi general de Lleida, càrrec que no pogué acceptar per no tenir el grau de mestre Gràcies a la intervenció de Pere III de Catalunya-Aragó i d’altres membres de la família reial, dels quals havia esdevingut persona de…