Resultats de la cerca

Des del 1917 fou professor de Sagrada Escriptura a Valkenburg, i després a Roma, a la Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic, del qual fou nomenat rector el 1930 Dirigí la revista “Biblica” Ocupà càrrecs d’importància a la cúria romana consultor de les congregacions de seminaris, de ritus i del Sant Ofici, president de la comissió per a la nova versió del saltiri, i també confessor de Pius XII Promogué l’acceptació dels gèneres literaris de l’Escriptura L’any 1959 Joan XXIII el creà cardenal, i més tard president del nou secretariat per a la unió dels cristians, càrrec des del…

Durant l’ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l’acceptació d’aquest

Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic ↑ Soler Entre el 1871 i el 1900 detingué càrrecs en la judicatura, de primer a Cuba, on fou jutge de primera instància en diverses poblacions, després a les Filipines, i el 1889 a Ponce Puerto Rico, com a secretari de l’Audiencia Criminal Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a “Un Tros de Paper”, a L’Esquella de la Torratxa i a altres periòdics satírics, amb el pseudònim de Bonaventura Gatell Estrenà comèdies de gran acceptació, principalment en un acte, originals o adaptades fou conegut sobretot com…

Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n'anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper , a L’Esquella…

Al sínode de Whitby 663 s’oposà a l’acceptació de la data romana de la Pasqua, renuncià la seva diòcesi i fundà un monestir de resistents La seva festa se celebra el 18 de febrer

És autor de l’obra Grundzüge der Anatomie und Physiologie der vegetabilischen Zelle ‘Principis d’anatomia i fisiologia de la cèllula vegetal’, 1851, plena d’observacions i teories que han tingut una llarga acceptació dins el món científic

Estudià teologia al seminari baptista Bethel, d’Estocolm 1884-86 Organitzà i dirigí una comunitat evangèlica a Sabadell 1886-95 i exercí el pastorat a València i als pobles de l’entorn 1895-1922 Edità el periòdic infantil Hojas Dominicales 1901-14, que tingué bona acceptació

El 1445 fou casada amb el duc de Calàbria, Ferran després Ferran I de Nàpols, fill natural d’Alfons el Magnànim, en un intent d’aquest per a assegurar-se la fidelitat dels barons i l’acceptació del dit Ferran com a hereu de la corona

La seva obra més coneguda és Spieghel der Zeevaerdt , apareguda l’any 1584, que contenia més de quaranta cartes marines Fou una obra de gran acceptació al seu temps, i fou traduïda a l’alemany, l’anglès i el francès L’any 1592 publicà unes instruccions de navegació Theesor der Zeevaert , amb mapes i quadres sinòptics

És conegut sobretot per la seva teoria de la “teràpia centrada en el client”, exposada en l’obra del mateix nom Client-centered Therapy, 1951, i en la qual el paper del psicòleg és passiu, permissiu i d’acceptació, i reflecteix els sentiments del client Altres obres On Becoming a Person 1961 i Freedom to Learn 1969