Resultats de la cerca

Destinat a Cuba, ascendí a capità d’infanteria Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d’activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l’Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l’Havana en memòria d’aquells patriotes

Ensems amb el seu germà Emilio 1819-44, oficials ambdós de la marina austríaca, el 1840 fundaren una societat secreta, l’Esperia, que aviat entrà en contacte amb la Giovane Italia de Mazzini Descobert llur proselitisme entre els mariners italians enrolats a l’armada austríaca i llur intent d’apoderar-se d’una fragata, desertaren i des de Corfú passaren a Itàlia amb divuit companys per tal d’encoratjar la revolta que havia esclatat a Calàbria Foren empresonats i afusellats amb vuit dels companys, fet que commogué tots els medis liberals d’Europa

Durant la primera guerra Carlina lluità a les ordres d’AUrbiztondo més tard actuà a la ratlla d’Aragó i assolí el grau de brigadier dins l’exèrcit regular carlí Durant la guerra dels matiners reprengué les armes Collaborà sovint amb Benet Tristany, amb el qual entrà a Cervera febrer del 1847 i s’apoderà de 90 000 rals de l’administració de rendes Sorpresos a Llanera, pogué fugir mentre el seu gendre, Valeri Roca, i Tristany, capturats, eren afusellats, però, refugiat en una masia i malalt, fou capturat i assassinat

El 1807 fou nomenat comandant general de Montevideo, on lluità contra els anglesos, els quals obligà a evacuar el virregnat del Riu de la Plata Tornat a la península Ibèrica, fou capità general dels segon i tercer exèrcits, que lluitaven contra Napoleó En tornar de França Ferran VII abril del 1814, acudí a rebre'l i l’incità repetidament a la Jaquesa, Aragó a Sogorb, Puçol i València a reprendre el poder absolut, i es convertí en cap de la conspiració absolutista ordida a València Nomenat capità general de València i Múrcia, hi desfermà la repressió antiliberal i esdevingué un dels homes de…

Doctor en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia Exerceix de professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en la Guerra Civil Espanyola i la postguerra Fou delegat del Centre d’Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l’exili 1985-91 i el primer director del Museu d’Història de Catalunya 1996-2000 L’any 2006, la Generalitat el nomenà coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre Entre les seves obres destaquen La repressió a la guerra i a la…

Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…

Supervivent de l’extermini de la població armènia  a l’imperi Otomà, cresqué en un orfenat a Síria amb el seu germà, amb el qual emigrà a França el 1925 Obrer de la fàbrica de Citroën a París, fou membre actiu de la Confédération Générale du Travail Arran de la depressió del 1929, a l’inici de la dècada de 1930 fou acomiadat El 1934 s’uní Parti Communiste Français, on esdevingué cap del Comitè de Defensa d’Armènia i editor del seu periòdic Zangoü Poeta, fou editor de dues revistes literàries Txank i Mxakoüit , on publicà les pròpies poesies i articles sobre literatura armènia i francesa En…

Fill de Francesc Viravens, antic sergent de la guàrdia imperial napoleònica, i de Josefa Pastor, de modesta família noveldina, estigué mancat dels imprescindibles mitjans materials per a adquirir una sòlida formació i fou en gran part autodidacte Des de molt jove es vinculà al món de les arts gràfiques i exercí com a aprenent de caixista en algunes de les impremtes de més anomenada d’Alacant Amb el pas del temps, exercí diferents treballs a l’alacantina Fàbrica de Tabacs, fou director de les Cases de Beneficència i l’Hospital Civil, i arribà a aconseguir un lloc d’oficial en el…

Fills d’una família de militars d’ascendència flamenca Residiren a Madrid i a Mondoñedo Galícia abans de tornar a Barcelona on, encara infants, formaren part del cor del teatre del Liceu Miquel s’inicià com a aprenent al taller d’escultura industrial de Josep Bofill, i passà, al cap de poc, a la foneria Masriera i Campins, on aviat ingressà Llucià Allà tractaren els principals escultors de l’època i el jove Manolo Hugué, que també hi treballava Parallelament, foren deixebles de Josep Montserrat Freqüentaren el grup d’El Rovell de l’Ou Animats per Josep Llimona, es presentaren a l’Exposició de…

Fill del dirigent obrer  Wenceslao Carrillo , d’infant es traslladà a Madrid amb la seva família, hagué d’interrompre els estudis secundaris i entrà al món laboral com a aprenent en una impremta  Elegit secretari general de les Juventudes Socialistas del Partido Socialista Obrero Español , s’afilià també a la  Unió General de Treballadors  Des del 1932 collaborà regularment a El Socialista Participà en l’aixecament revolucionari d’Astúries 1934 i fou empresonat fins al febrer del 1936 El mateix any promogué la unificació de les joventuts socialistes i comunistes Juventudes Socialistas…