Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Abraham a Sancta Clara
Cristianisme
Pseudònim de Johann Ulrich Megerle, predicador augustinià alemany.
Autor de nombrosos sermons on critica amb agudesa i sovint amb mordacitat els vicis i febleses de la societat del seu temps Sobresortí també com a escriptor barroc Judas der Ertzschelm 1685-95, Geistlicher Kramladen ‘Quincalleria espiritual’, 1709, etc
Giovanni Bassiano
Història del dret
Jurista italià.
Pertangué a la primitiva escola de glossadors Escriptor d’una gran agudesa i molt concís, a més de les glosses ordinàries escriví alguns treballs monogràfics, com l' Arbor actionum Les seves glosses influïren molt en els juristes catalans medievals
Giacinto Gallina
Teatre
Comediògraf venecià.
És autor de comèdies en dialecte en les quals representa els ambients populars i burgesos de la seva ciutat amb fina agudesa i una certa profunditat psicològica La Mama no mor mai 1880, La famegia del santolo 1892 i La base de tutto 1894
Sem
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim de Georges Goursat, caricaturista francès.
Es donà a conèixer a París l’any 1900 Fou un dels més característics caricaturistes de la Belle Époque i potser el primer a triomfar per la seva agudesa, malgrat la seva limitada preparació tècnica Illustrà obres i publicà llibres, com Un Pékin sur le front 1916
Alexander Lange Kielland
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Jurista i home polític, arribà a ocupar algun càrrec administratiu És un dels satírics més importants de la literatura noruega, tant per l’agudesa del seu enginy com per l’estil refinat de la seva prosa Escriví, entre altres obres, Else 1882, Garman og Worse 1881 i Fortuna 1884
Eduardo Barrios
Literatura
Escriptor xilè.
Redactor del diari “La Mañana”, pertangué al grup literari “Los Diez” Fou director general de biblioteques i ministre d’educació pública Preocupat de jove per l’adotzenament de la seva societat, s’inicià escrivint teatre Teatro escogido, 1947 Destacà com a novellista subjectivista de delicada agudesa El niño que enloqueció de amor, 1915 i dins el realisme psicològic en un to entre impressionista i clàssic El hermano asno , 1922 Mitificà el tipus d’heroi popular xilè, el "huaso" , a Gran señor y rajadiablos 1948
Murasaki Shikibu
Literatura
Escriptora japonesa.
De la família noble dels Fujiwara, fou dama d’honor a la cort de Heianjo Kyoto És autora de la novella Genji monogatari ‘Història del príncep Genji’, 1005-08 considerada l’obra més important de la narrativa japonesa clàssica, hi apareix retratada tota la societat cortesana de l’època, en un estil polit i poètic i amb una gran agudesa psicològica És autora també de Murasaki Shikibu nikki ‘Diari de Murasaki Shibiku’, 1008-10, diari íntim de vàlua literària, i de poesies recollides en diverses antologies
Mino da Fiesole
Escultura
Escultor florentí, deixeble de Desiderio da Settignano.
Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins — Pere 1453 i Joan ~1460 de Mèdici Museo Nazionale, Bargello, Florència, Niccolò Strozzi 1454 Staatliche Museen, Berlín, Astorgio Manfredi 1455 National Gallery of Art, Washington—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana Mestre en l’art del baix relleu trona de la catedral de Prato, el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en LGhiberti Excellí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el…
Anna Cohí Fornell

Anna Cohí Fornell
Arxiu A. Cohí
Esquí
Esquiadora amb discapacitat visual de naixement.
Competeix en l’especialitat d’esquí alpí en la categoria B3 persones amb certa agudesa visual El seu palmarès esportiu fins el 2010 inclou la participació en cinc Copes d’Europa, amb diverses medalles, entre les quals dues d’or, dues d’argent i una de bronze en la classificació absoluta També participà en tres Copes del Món sisè lloc de la general 2008-09 i quarta posició en 2009-10 i dos Campionats Mundials, amb una medalla de bronze absoluta i dues d’argent i dues de bronze en diverses proves del campionat També ha participat en els Jocs Paralímpics de Torí 2006 i en els Jocs…
Joseph Wilpert
Arqueologia
Cristianisme
Arqueòleg i liturgista alemany.
Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les…