Resultats de la cerca

La seva carrera de baix es desenvolupà bàsicament a Itàlia, on obtingué força èxit El 1811 estrenà a Bolonya l’òpera de G Rossini L’equivoco stravagante El mateix Rossini li confià el paper de Mustafà en L’italiana in Algeri quan es va representar a Venècia el 1813 Pietro Romani compongué per a Rosic l’ària "Manca un foglio" 1816, que fou inclosa en El barber de Sevilla de Rossini en lloc de l’ària "A un dottor" També actuà com a cantant a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz 1822 i del Príncipe de Madrid 1823

Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823

Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro di canto

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Venècia Després de debutar a Brescia amb La Cenerentola , inicià una meteòrica carrera internacional que la dugué a actuar amb èxit a Milà, Londres, Nova York, Tòquio, Barcelona, Moscou, Pesaro i Washington, entre altres llocs Dotada d’uns excepcionals dots per a la coloratura , destacà especialment en el repertori rossinià en òperes com L’italiana in Algeri , La Cenerentola , Tancredi , Semiramide i Il viaggio a Reims , algunes de les quals enregistrà en disc i en vídeo El 1998, poc abans de morir a…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1921 debutà al Teatre Tívoli cantant La bohème Entre el 1926 i el 1927 es presentà en diverses ciutats italianes com ara Roma, on cantà al Teatro Argentina L’Italiana in Algeri , de G Rossini -al costat de Conxita Supervia-, o Milà, on enregistrà una versió de Rigoletto amb la companyia de la Scala El 1929 estrenà a Madrid Los claveles , de J Serrano Simeón, i La ventera de Alcalá , de P Luna A partir dels anys trenta s’especialitzà en el repertori de sarsuela i opereta, i obtingué grans triomfs arreu de l’Estat espanyol, com per exemple en les funcions…

Rebé les primeres ensenyances del seu pare, el compositor Pietro Ferro Posteriorment, estudià composició i direcció d’orquestra al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb Franco Ferrara El 1964 guanyà el concurs de joves directors convocat per la RAI, i tres anys més tard fundà l’Orquestra Simfònica de Bari A partir del 1974 inicià la seva collaboració amb l’Orquestra de la Scala de Milà, i al cap de quatre anys debutà com a director als EUA al capdavant de l’Orquestra de Cleveland Nomenat després director de l’Orquestra de Sicília, dirigí successivament l’orquestra de la RAI, la de la BBC…

Rebé la primera formació musical del seu pare, músic aficionat i trompista El 1812 entrà com a corista i violinista en el Teatre Riccardi de Bèrgam i el 1814 debutà a Pavia amb Le lacrime di una vedova , de P Generali L’any següent fou cridat per l’empresari D Barbaja a Nàpols, on interpretà L’italiana in Algeri , de G Rossini L’èxit aconseguit amb aquesta òpera feu que fos sollicitat pels principals teatres europeus Després del triomf de les representacions de La Cenerentola de Rossini, a París, els millors compositors operístics de l’època se’l disputaren per a les seves estrenes Així, fou…

Provinent d’una família jueva benestant, estudià química però, intereressat per la política i el cinema, es dedicà al periodisme A la fi de la Segona Guerra Mundial participà en la fundació de les joventuts comunistes S'inicià en el cinema com a ajudant d’Yves Allegret i Mario Monicelli i, després d’alguns documentals, el 1956 dirigí la seva primera pellicula de ficció, el migmetratge Giovanna 1956, al qual seguiren els llargmetratges La grande strada azzurra 1957 i Kapó 1959 La battaglia d’Algeri 1966, film que narra la revolta antifrancesa a l’excolònia rodada en blanc i negre i amb actors…

Estudià cant amb E Scampini, M Valls i C Bracons de Colomer, abans de seguir cursos de perfeccionament amb G Becchi Debutà el 1966 al Gran Teatre del Liceu amb un paper secundari de l’òpera Carmen , i des d’aleshores intervingué assíduament en les temporades del teatre barceloní El 1969 obtingué el primer premi d’interpretació en un concurs de Radio Nacional de España, i es presentà amb èxit en diversos teatres d’arreu de l’Estat espanyol El 1972 interpretà Caterina Cornaro al Royal Festival Hall de Londres al costat de M Caballé i J Carreras, amb qui poc després actuà en Maria Stuarda a…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt cotitzada per la qualitat…