Resultats de la cerca

El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean-Marie…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era organista a Lió, i els continuà amb Isidore Philipp, Édouard Risler i Louis Victor Vierne Durant vint anys fou professor del Conservatori de Lió i a partir del 1941 dirigí el centre Gaudí d’un notable prestigi com a concertista i estrenà obres de cèlebres compositors francesos, entre les quals Menuet sur le nom d’Haydn , de M Ravel, i Hommage à Haydn , de C Debussy Fou, a més, un eminent musicòleg amb un ampli camp d’interessos Realitzà estudis sobre l’obra de Jean-Marie Leclair, A Scarlatti, G Bononcini, Greber, l’escola napolitana dels…

Estudià al Conservatori de Niça i posteriorment, entre el 1947 i el 1953, es perfeccionà al de París amb Marguerite Long, Francis Poulenc, Jacques Février i Jean Batalla Guanyà diversos premis, com els del Concurs GB Viotti de Vercelli 1953, el Concurs Internacional de Piano F Busoni 1954, el Concurs Internacional de Ginebra 1955 i el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols 1956, entre d’altres Tots aquests guardons afavoriren la seva projecció com a concertista Amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per H von Karajan, realitzà una de les seves actuacions més…

Estudià música a Lió i debutà el 1912 a l’Òpera Còmica de París com a Micaela Carmen Especialitzada en el repertori d’òpera i opereta francesa, actuà amb èxit en obres de G Bizet, G Charpentier i J Massenet, i també feu incursions en l’òpera italiana, amb autors com G Puccini, R Leoncavallo o O Respighi Debutà la temporada 1916-17 al Teatro alla Scala de Milà, on cantà diverses òperes italianes, franceses i alemanyes El 1916 es presentà amb Faust al Teatro Colón de Buenos Aires, escenari que revisità al llarg dels vint anys següents El 1920 interpretà el paper titular de Thaïs J Massenet a…

Dirigí, amb Gabriel Monnet, el Centre Dramatique National des Alpes CDNA de Grenoble 1976-81 i la Maison de la Culture de Grenoble 1981-86 L’any 1986 fou nomenat codirector del TNP-Villeurbanne, juntament amb Roger Planchon, i des del març del 1996 dirigeix l’Odéon-Théâtre de l’Europe, on ha estrenat, entre altres obres, Histoires de France 1997, de MDeutsch i GLavaudant Ajax-Philoctètes 1998, de Sòfocles La noce chez les petits bourgeois 1998, de BBrecht L’Orestie 1999, d’Èsquil La Mort de Danton 2002, de GBüchner El Pelele 2003, de JCBailly, i La Cerisaie 2004, d’AČekhov, entre altres peces…

Estudià al Conservatori de París i amplià la seva formació com a cantant amb G Lubin El 1963 debutà a Estrasburg i un any més tard cantà a Alemanya, on fou contractada com a membre de la companyia de la Deutsche Oper am Rhein, a Düsseldorf, i hi romangué fins el 1984 El 1977 fou Freia L’or del Rin i Gerhilde La valquíria al Festival de Bayreuth, i l’any següent es presentà amb èxit al de Glyndebourne Des del 1978 actuà també al Festival de Salzburg, on destacà especialment en papers mozartians, alguns dels quals enregistrà sota les ordres de directors com N Harnoncourt També abordà amb…

Estudià composició amb A Roussel i V d’Indy, i direcció amb Ch Münch i R Désormière, al Conservatori de París Durant la Segona Guerra Mundial passà dos anys al camp de concentració alemany Stalag IX, on compongué diverses obres de caràcter religiós, entre les quals Absolve domine , per a cor d’homes i orquestra 1940, Musique d’exil ou Stalag IX , per a orquestra de jazz 1941, i Psalm 136 Chant des captifs , per a recitant, solistes, cor i orquestra 1942 Després d’ésser alliberat, inicià una carrera de director que el dugué de l’Orquestra de Concerts Pasdeloup 1943 a l’Orquestra Nacional de…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i posteriorment hi…

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on…

Estudià dret i lletres a la Universitat de París i música amb G Fauré al conservatori d’aquesta ciutat Abans de dedicar-se exclusivament a la crítica, compongué diverses operetes i algunes cançons Molt present en la crítica francesa de la primera meitat del segle XX, publicà en diferents revistes i diaris, com "L’Illustration", "L’Éclair", "Excelsior", "Le Temps" i també la "Revue Musicale", de la qual fou, a més, redactor en cap Publicà, així mateix, una sèrie de llibres sobre els músics francesos més rellevants de la seva època, com G Fauré, C Debussy i M Ravel, i també estudis sobre F…