Resultats de la cerca

Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i seguí amb J Bosch…

Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G Gombau, A Arias, W Marchetti i J Hidalgo Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola 1981-86 i el de membre del…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Xerez Debutà com a defensa central la temporada 1981-82, però acabà cedit al Sabadell i la temporada següent al Nàstic de Tarragona Incorporat de nou a l’equip blanc-i-blau 1983-88, hi jugà 130 partits a primera divisió

Seguí cursos de mim i dansa, tot i que la seva formació pot ésser considerada més aviat personal i en la qual influí l’estudi i treball 1961 en el Teatro Colón, de Buenos Aires, amb la coreògrafa alemanya Dore Hoyeer, així com el treball efectuat, en aquella mateixa capital, sota la direcció de l’austríac Martin Eisler El 1971 començà a tenir èxit amb espectacles en els quals ell és l’únic actor, i rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Ángel Pavlovsky con pelos y señales El 1973 es traslladà a Madrid, però ben aviat s’establí a Barcelona El 1976 creà el personatge la Pavlovsky , que…

La seva família pertanyia a una nissaga de banquers que, a l’època del seu naixement, travessava un període de dificultats A tretze anys entrà al taller de Domenico Ghirlandaio, a Florència, amb qui sembla que collaborà en els frescs de l’església de Santa Maria Novella Desenvolupà, però, la seva activitat principalment dins el camp de l’escultura estudià els clàssics, conegué l’obra dels Pollaiuolo i els gravats de M Schongauer El 1489 ingressà a lèscola de San Marco, institució regentada pels Mèdici que disposava d’una important collecció d’estàtues romanes, on rebé una àmplia formació…

Desenvolupà tota la carrera en el Club 7 a 9, amb els germans Palés, al costat dels quals guanyà tres cops la Lliga 1964, 1965, 1966 Formà part de la selecció espanyola en els Mundials 1967, 1969 i en l’europeu 1966

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i…

Començà els seus estudis a l’Escuela Nacional de Música amb M Leoncio Rodríguez, J Lorenzo Llamozas violí i Vicente Emilio Sojo composició musical El 1930 participà com a violinista en la fundació de l’Orquesta Simfónica de Veneçuela, que dirigí del 1947 al 1959 El 1944 fou becat per a realitzar estudis de composició i direcció a la Universitat de Columbia El 1961 fundà i dirigí el Conservatorio Nacional de Música Juan José Landeta, on exercí de professor de composició, tot promovent la càtedra d’electroacústica Fundà i dirigí l’Orfeón Obrero JM Olivares, dirigí la Banda Obrera de Caracas i…

Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars

L’any 1978 assolí la posició 42 al rànquing de l’ATP, la més alta de la seva carrera L’any 1980 guanyà dos torneigs individuals de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Viena i Bournemouth Fou un habitual de l’equip espanyol de Copa Davis i entrenador de jugadores com l’argentina Gabriela Sabatini, la francesa Mary Pierce o la catalana Arantxa Sánchez-Vicario