Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Bonifaci IX
Cristianisme
Papa (1389-1404), de nom Pietro Tomacelli
.
Elegit enfront de Climent VII d’Avinyó, protegí la política angevina
Ladislau II de Polònia
Història
Rei de Polònia (1386-1434) i gran príncep de Lituània (1377-1434).
Fou fill del gran príncep Olgerd I de Lituània i fundador de la dinastia dels Jagellons En esposar l’angevina Eduvigis, filla del rei Lluís I, accedí al tron de Polònia Lluità contra l’orde teutònic 1410, 1413-14 i 1422 i a Bohèmia intervingué a favor dels hussites
Lluís de Navarra
Història
Infant de Navarra, comte de Beaumont-le-Roger, Normandia (1365), i duc de Durazzo (1370).
Fill dels reis Felip I i Joana I Fou lloctinent del regne durant les absències del seu germà Carles II Es casà 1370 amb Joana, duquessa angevina de Durazzo Del 1372 al 1376, finançat per Carles V de França, formà l’anomenada Companyia Navarresa de mercenaris, per a reconquerir el regne d’Albània, que havia caigut en poder dels albanesos Karlo Topia i Gjiergj Balša Sortí de Tortosa 1375-76 i ocupà Durazzo, però morí en l’empresa Amb Maria de Lizarazu tingué un fill, origen de la família dels Beaumont
Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga
Historiografia
Historiador.
Fou inspector de l’Archivio di Stato di Napoli i inspector general dels arxius italians Entre les seves nombroses publicacions, dedicades especialment a temes napolitans i italians del sud, es destaquen les relacionades amb la història catalana, sobretot les referents al Castel Nuovo i, entre altres, Storia dell’Università di Napoli nell’età aragonese 1924, Architettura e scultura catalana in Campania nel secolo XV 1930 i La biblioteca dei re aragonesi di Napoli 1955 Reconstruí els registres de la cancelleria angevina de Nàpols, que havien estat destruïts per bombardeigs en la…
Ricard III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1483-85).
Fill petit de Ricard de York, duc de Gloucester Molt influent durant el regnat del seu germà Eduard IV, aquest el féu tutor dels seus fills Probable instigador de la mort d’aquest, es proclamà regent i protector dels seus nebots, però ben aviat féu declarar illegítim Eduard V, encara infant, i aconseguí que el Parlament el nomenés rei Assassinà els seus nebots, que havia tingut segrestats a la Torre de Londres Aquests crims i el despotisme amb què governà el feren molt impopular Quan Enric Tudor Enric VII, hereu dels Lancaster, desembarcà a Anglaterra agost del 1485, Ricard gairebé no tenia…
Eugeni IV
Cristianisme
Nom que adoptà Gabriele Condulmer en esdevenir papa (1431-47).
Hagué d’enfrontar-se amb les tesis conciliaristes dels pares del concili de Basilea , el qual fou traslladat pel papa a Ferrara 1437 i més tard a Florència 1439, ciutats on s’havia refugiat amb motiu de la preponderància de la família Colonna, a partir del 1434 En el concili de Florència , Eugeni aconseguí una unió temporal amb l’Església grega i amb d’altres Esglésies orientals Mentrestant, els pares que havien romàs a Basilea condemnaren Eugeni i elegiren Fèlix V S'oposà a les pretensions d’Alfons el Magnànim 1439 a la sobirania de Nàpols, que reclamava ell mateix, seguint la política…
Amadeu VI de Savoia
Història
Comte de Savoia (1343-1383), fill d’Aimó i de Iolanda de Monferrato.
Succeí el seu pare el 1343 i romangué sota tutela fins el 1349 dos anys abans fou ocupat Chieri Mitjançant acord amb Joan II de França, i prèvia renúncia de les pretensions de Savoia sobre el Delfinat, Amadeu VI prengué possessió del Gex i Faucigny 1355 adquirí per compra el Vaud 1359 Prestà vassallatge a l’emperador Carles IV, que el nomenà vicari imperial en territori de Borgonya Amb una política hàbil i sense escrúpols, aconseguí d’ocupar el Piemont 1360 el retornà en feu sota condicions inacceptables i hi fomentà discòrdies familiars finalment, n'obtingué la regència 1368 Realitzà una…
Eufèmia de Sicília
Història
Regent de Sicília.
Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó 1349 En morir Constança fou nomenada vicària del regne 1355 per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III havia d’actuar sempre en…
Blanca de Nàpols

Blanca de Nàpols
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1295-1310).
Princesa angevina, filla de Carles II i de Maria d’Hongria, reis de Nàpols Primera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó El seu matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni 1295, tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295 Pares de deu fills, formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova Mostrà, com el rei, un viu afany per la política matrimonial de les famílies reials catalana i napolitana Acompanyà Jaume II en molts viatges, fins i tot en expedicions militars a Sicília, Almeria, etc Intervingué en l’entrevista de…
Carles II de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1285-1309), comte de Provença (1285-1309), comte d’Anjou i del Maine (1285), príncep d’Acaia.
Fill i successor de Carles I de Nàpols i de Beatriu de Provença Príncep de Salern, vicari del regne 1283 per absència de Carles I 1284 promulgà el nucli fonamental de la legislació angevina de Nàpols, lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284 Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare 1285 fou traslladat a Catalunya recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc 1288, pel qual renuncià a Sicília Però en fou coronat rei 1289 i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta 1289 i acabà amb el…