Resultats de la cerca

Des del 1930 collaborà amb Marie Rambert en el ballet-club de Londres i creà la coreografia de The Panets 1934 L’any 1938 fundà la seva pròpia companyia, el London Ballet, per a la qual escriví Gala Performance 1938, que incorporaren a llur repertori nombroses companyies A partir del 1939 s’installà a Nova York, i creà, entre altres, el ballet Undertow 1945, que el consagrà com un dels millors coreògrafs del seu temps Director de l’escola de ballet de la Metropolitan Opera House, creà Echo de trompettes 1963 i Concerning Oracles 1966 Ha compost també Shadowplay 1967, per al Royal…

Conegut com Mike Davis , fitxà pel FC Barcelona com a pivot la temporada 1983-84, any que fou subcampió d’Europa En la final de la primera Lliga ACB protagonitzà un incident amb els jugadors del Real Madrid López Iturriaga i Fernando Martín, fet que desembocà en l’abandonament de la competició del seu club, en desacord amb les sancions dictades pel Comitè de Competició La temporada següent, última a les files del club, collaborà en la consecució del títol de campió de la Recopa d’Europa i del Mundial de clubs que es disputà al Palau Blaugrana Després de passar per diversos equips europeus,…

Estudià a Cambridge i a Bath Durant la Segona Guerra Mundial, mentre estudiava japonès a la Universitat de Londres, fou oficial de la Royal Air Force i treballà en tasques d’intelligència Després de la guerra es graduà en lletres a Oxford, on fou deixeble de Gilbert Ryle , que l’influí en el seu decantament per la filosofia analítica Fou professor a la Universitat d’Oxford fins al 1954, any en què passà a la University College of North Staffordshire i, el 1973, a la Universitat de Reading, on es jubilà l’any 1982 Els seus interessos filosòfics foren molt amplis, però se centraren sobretot en…

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa feu retrats…

Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai, exercí de docent…

Inicià els estudis de psicologia a la Universitat de Stanford, però aviat es decantà pel cant Debutà el 1957 a l’Òpera de San Francisco i posteriorment es traslladà a Karlsruhe, on romangué durant tres anys en la companyia del teatre d’òpera de la ciutat El 1961 fou contractat per Wieland Wagner a Bayreuth, on debutà amb el paper titular de Parsifal , i després fou Radamès Aïda a Berlín El 1962 es presentà al Metropolitan de Nova York i set anys més tard ho feu al Covent Garden El 1976 interpretà el paper de Sigfrid a Bayreuth, on també fou Tristany en diverses ocasions Destacat intèrpret d…

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió i també fou professor al Conservatori regional de París i impartí classes magistrals a la Juilliard School de Nova York, al Royal Northern College of Music de Manchester i a l'Schola Cantorum de Basilea Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’…

Filla de l’actor Josep Maria Angelat, començà a dedicar-se a la interpretació els anys setanta En teatre, cal destacar les seves actuacions en les obres  Festen  2005, de Thomas Vinterberg i Mogens Rukov, dirigida per Josep Galindo i Pablo Ley  La cabra o Qui és Sylvia 2005, d’Edward Albee, dirigida per Josep M Pou  Carnaval 2006, de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel el monòleg L’any del pensament màgic 2008, de Joan Didion, amb direcció d’Òscar Molina  L’arquitecte 2011, de David Craig, dirigida per Julio Manrique  Sí, primer ministre 2013, d’Antony Jay i Jonathan Lyn,…

La Guerra Civil Espanyola l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura Començà la carrera d’actor en el teatre i passà aviat al cinema, com a extra El seu primer paper important fou a Eugenia de Montijo 1944, de José Luis Rubio Posteriorment esdevingué un dels actors més cotitzats del cinema espanyol de postguerra i protagonitzà, entre d’altres,  Locura de amor 1948 i Agustina de Aragón 1950, de Juan de Orduña i Cómicos 1954, de José Luis Bardem Posteriorment actuà en un gran nombre de produccions, entre les quals cal destacar  La Duda 1972, premi al millor actor al Festival de Sant…

Vida i obra Les investigacions historiogràfiques l’han identificat amb Josep Andreu i Fontcuberta Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa El 1828, amb l’arribada a Barcelona del comte d’Espanya, com a capital general de Catalunya, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes i a la publicació del  Journal grammatical et littéraire de la langue espagnole , de caràcter periòdic i amb finalitats docents També assimilà el romanticisme i simpatitzà amb…