Resultats de la cerca

El 1692 passà al collegi de Querétaro Mèxic, des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz Guatemala a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar Les seves vida i mort li donaren fama de santedat

Ajudà la reforma de Cluny cluniacenc , defensà l’autoritat papal i ensems la llibertat dels monestirs Morí en intentar d’apaivagar una revolta ocasionada per la reforma del convent de La Reula La seva correspondència és una valuosa font per a l’estudi de les relacions entre França i el papat durant el regnat de Robert el Piadós

Prengué part en la primera guerra Carlina, durant la qual ascendí a capità, i en la segona arribà a coronel i a general de brigada Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió 1875, i, més tard, per les seves campanyes al Principat, a tinent general Fou diputat i senador pel partit liberal

Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista

Fill gran d’Indira Gandhi Pilot aeri de professió, es dedicà a la política en morir el seu germà Sanjay Fou elegit diputat al parlament el 1981 i dos anys més tard fou nomenat secretari general del Partit del Congrés Després de l’assassinat de la seva mare accedí al càrrec de primer ministre 1984 des d’on intentà d’apaivagar els conflictes ètnics entre la població índia L’any 1989 dimití el càrrec de primer ministre en perdre les eleccions legislatives Morí assassinat per activistes tàmils

Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos

Senyor de Voltrera i Olesa Fill de Guillem III de Castellvell Era canonge de la catedral quan fou elegit bisbe S'esforçà a apaivagar els nobles de la comarca establint moltes concòrdies per tutelar els drets de l’església El 1176 dividí el patrimoni de la catedral en dotze prepositures regides pels canonges Consagrà moltes esglésies, entre elles la de Sant Joan de les Abadesses, la de la Redona de Vic i la de Santa Eugènia de Berga El 1179 assistí al concili III del Laterà i el 1183 rebé al seu palau el rei Alfons I Les necrologies el recorden com a pacífic i amant de la justícia

Baró de La Linde Fou intendent de l’exèrcit i del Principat de Catalunya, càrrec en el qual succeí José Felipe de Castaños Com aquest, afavorí la Junta de Comerç de Barcelona i l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que el nomenà membre numerari Féu construir una mina que desembocà en el Rec Comtal i permeté de regar terres dels termes de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i l’horta del Portal Nou de Barcelona La seva imprevisió davant l’escassetat de proveïments provocà els Rebomboris del Pa 1789 per tal d’apaivagar la protesta popular proposà la creació d’una…

Es casà 1436 amb Gastó IV de Foix, II de Castellbò i IX de Bearn En esclatar 1455 la segona guerra civil navarresa, els seus germans Carles de Viana i Blanca, del partit beaumontès, oposat al rei Joan, foren desposseïts dels drets successoris a Navarra en benefici d’Elionor En ésser coronat rei de Catalunya-Aragó 1458, el seu pare li encarregà el govern de Navarra Durant la guerra civil catalana de 1462-72, Joan II li lliurà el comtat de Pallars, però el seu domini sobre aquest no fou mai efectiu El 1464, en morir la seva germana Blanca II, fou proclamada princesa de Viana Com a lloctinent…

Sabé apaivagar la revolta del 1383, que costà la vida al seu germà, i obtingué la regència del seu fill menor Frederic, amb l’ajuda de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual féu cavaller el seu marit a les corts de Montsó Però no trigà gaire a tornar a la política anticatalana del seu pare i del seu germà, tot i que el rei Pere, preveient el canvi, retenia el seu marit a Càller El 1386 hom arribà a un acord, signat definitivament al cap de dos anys pel nou rei Joan I, i Brancaleó fou alliberat 1390 Però, el 1392, Elionor i Brancaleó, en nom de llur fill menor Marià V Frederic havia…