Resultats de la cerca

És autor, juntament amb el seu germà Taurisc, d’un grup conegut pel Toro Farnese , del qual hi ha una còpia al Museo Nazionale de Nàpols

Difongué la idea que l’home és un ciutadà del món i que hi ha un déu superior als altres que no solament no necessita sacrificis, sinó que ni tan sols cal que sigui anomenat

Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes

De jove anà a Alexandria, on visqué i estudià al Museu viatjà, i a Pèrgam trobà l’historiador Eudem És famós el seu tractat sobre les Còniques en vuit llibres, set dels quals han estat conservats, tres a través de traduccions àrabs el vuitè fou restablert per Edmond Halley el 1646 Féu l’estudi de l’ellipse, la hipèrbola i la paràbola, corbes que poden ésser obtingudes tallant un con segons diferents plans Escriví també altres llibres on tracta diferents problemes de geometria plana, com el de la resolució del cercle que satisfà tres condicions, o els moviments en el pla Treballà en…

En són conservats quatre llibres, sobre el Pronom , la Conjunció , l' Adverbi i la Sintaxi és ell qui imposà el terme sintaxi per a designar la teoria de la construcció de la frase Però, tal com suggereixen els títols dels llibres, el seu punt de partença eren les classes de mots, i no la frase sencera Malgrat aquesta limitació i d’altres, la seva constant i penetrant recerca de principis generals, més enllà del mer enregistrament de l’ús, en fa el maximus auctor artis grammaticae Priscià És, d’altra banda, la font principal sobre la història de la gramàtica des de Dionís de Tràcia

Estudià les obres dels grecs i publicà diversos tractats basats en aquestes Traduí els Elements d’Euclides 1756 i escriví Selectionum conicarum 1735, seguint l’estil d’Apolloni

Autor de Les Argonàutiques argonauta , refosa de l’obra d’Apolloni de Rodes, bé que sota un model virgilià i amb versificació ovidiana Considerat el major epígon del Virgili èpic, influí en Estaci, Sili Itàlic, Nemesià, Claudià i en d’altres

Imprimí amb preferència obres dels clàssics grecs i llatins Les edicions més remarcables sortides de les seves premses són l' Antologia grega 1494 pulicada sota la direcció de l’humanista Girano Lascaris, els Himnes de Callímac, l' Argonàutica d’Apolloni de Rodes 1496 i la primera edició de la traducció llatina de les obres de Plató

Professor a Cambridge, cedí el lloc al seu deixeble Newton Fundà la biblioteca del Trinity College Fruit dels seus cursos són les Lectiones opticae 1669 i les Lectiones geometricae 1670 Féu importants aportacions al naixent càlcul infinitesimal i a la geometria, i edità Euclides, Arquimedes i Apolloni L’obra Treatise on the Pope's Supremacy 1680 és de caràcter polèmic