Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Gaspar Mascó
Cronologia
Historiografia catalana
Cronista.
Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull amb notícies fins el…
,
Ranieri Vilanova
Música
Pianista i compositor català.
Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a París -alguna…
Gabriel Gálvez
Música
Compositor castellà.
Segurament actiu a Roma com a cantor a la basílica de Santa Maria la Major, el 1560 fou cridat per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Conca, sense necessitat de superar cap tipus d’oposició perquè ja era un compositor de molt renom Excepte un breu episodi de desavinences amb el capítol catedralici que el portà a Segòvia, continuà a Conca fins la seva mort Algunes referències de l’època apunten que escriví un llibre de polifonia i un altre d’himnes i magníficats, que no s’han conservat Se li ha atribuït un motet conservat a la Capella Sixtina del Vaticà, que…
Carlo Ricciotti
Música
Violinista i empresari teatral italià.
Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle XVIII, en què…
Guillem Mir
Cronologia
Historiografia catalana
Cronista.
Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella , un dietari que comença amb les paraules ” En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de…
, ,
Ignasi Ferrera
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El 1788 feia de metge a Camarasa Noguera Era conegut també com a Ferreres, però a tots els manuscrits el seu cognom apareix sota la forma Farrera Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apunten els nous gustos retòrics de l’illuminisme De fet, la seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscilla del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme Fou el membre més destacat de la societat…
Manuel Irurita y Almandoz
Cristianisme
Eclesiàstic navarrès.
Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…
Charles Spencer Chaplin
Charles Spencer Chaplin en el personatge de Charlot
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Realitzador i actor cinematogràfic anglès.
Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno 1907 El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot —, amb la seva producció d’Essanay 1915, Mutual 1916-17 i First National 1918-22 Carmen 1916, Easy Street 1917, The Immigrant 1917, The Adventurer…
Georg Christoph Wagenseil
Música
Pianista i compositor austríac.
Vida Fou alumne de JJ Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister , li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia Venècia i Milà amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà JB Schenk Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la forma…
Pau Claris i Casademunt
Retrat de Pau Claris, gravat que il·lustra el llibre Lágrimas catalanas (1641)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…