Resultats de la cerca

Filla d’emigrants noruecs, el seu pare fou un destacat estudiós de l’emigració noruega als Estats Units Durant la joventut passà llargues temporades a Noruega, i es diplomà en arts a Bergen De tornada als Estats Units, es graduà en història al St Olaf College de Minnesota 1977 El 1978 anà a Nova York, on prosseguí la formació literària, mentre es guanyava la vida amb feines diverses Publicà també els primers poemes 1981, reunits el 1983 en el volum Reading to You , i el 1986 es doctorà en literatura anglesa per la Universitat de Columbia Casada amb l’escriptor Paul Auster  1987,…

Publicà assaigs polítics, en els quals criticà el comunisme, però també la democràcia liberal Au-delà du nationalisme , 1937, i assaigs literaris d’inspiració classicista Lecture de “Phèdre" , 1943 Cette Grèce où nous sommes nés , 1964 Collaborà a l' Action Française i a Le Figaro' Autor d’obres teatrals Oedipe roi , 1952 La condition humaine , sobre l’obra de Malraux, 1955 Le soir du conquérant 1970 i el recull d’aforismes Les vaches sacrées 1977, fou membre de l’Académie Française 1964

Adscrit a les tendències d’avantguarda, publicà assaigs i crítiques literàries en diversos periòdics i dirigí Nueva España Lo cómico contemporáneo 1928 i El nuevo diantre 1930 apleguen alguns dels seus assaigs Escriví poesia — Umbrales 1918 i Signario 1923— i narracions — Pájaro pinto 1927 i Luna de copas 1929—, que el qualifiquen com a representant genuí de la literatura deshumanitzada i intellectualista del primer terç del s XX Escriví també biografies Luis Candelas 1929, Romea o el comediante 1931 i les de Cánovas del Castillo, Quevedo i Cervantes

Treballà com a lector editorial, publicista i també com a corresponsal a nombrosos països europeus En les seves novelles i assaigs exalta l’humanisme i els valors de la civilització occidental, que projecta també en alguns dels seus llibres de viatges, on descriu una Mediterrània idealitzada Destaquen les seves novelles Dysk olimpijski ‘El disc olímpic’, 1932 i Niebo w płomieniach ‘El cel en flames’, 1935, així com els assaigs Godzina śródziemnomorska ‘Hores mediterrànies’, 1949 Zegar słoneczny ‘Les hores de sol’, 1953 i Petrarka 1954 Des del 1933 fou president del…

Estudià Filosofia i Lletres i s’especialitzà en Filologia Moderna S’ha dedicat, sobretot, a l’estudi de les relacions entre la cultura alemanya i la catalana, sobre les quals ha publicat els assaigs  Si Goethe fos català i altres assaigs 1996, Alemanya-lieder , Contes catalans moderns = Moderne katalanische Erzählungen eine original sprachige Textauswahl 1939-87 1992 Ha collaborat en revistes especialitzades com Reduccions i Revista de Catalunya , i en colloquis sobre literatura i llengua També ha escrit poesia Minorisa aeterna 1990, Les Bases Pinacoteca poètica d’…

De sòlida formació cultural, fou influïda en les seves idees filosòfiques i religioses pels intellectuals racionalistes traduí Strauss Das Leben Jesu , Spinoza Ethica i Feuerbach Das Wesen des Christentums , i adoptà les idees de Comte i de Spencer A Londres publicà assaigs sobre literatura i filosofia francesa i alemanya a la “Westminster Review” Visqué amb l’escriptor George Lewes, que l’orientà cap al gènere narratiu El 1858 publicà Scenes of Clerical Life , aplec de tres narracions curtes La novella Adam Bede , d’un cert gust shakespearià, la consagrà com a novellista Escriví novelles…

Fundà amb VI Nemirovič-Dančenko el Teatre Artístic de Moscou, on posà en pràctica les seves concepcions dramàtiques Cada peça era llegida i discutida per tots i cada escena era curosament preparada, i els assaigs es convertien en veritables classes d’art dramàtic L’obra, per a ell, és un conjunt orgànic format per la voluntat estructuradora del director i res no resta deslligat L’actor ha d’evitar tota afectació no motivada La lluita contra el divisme i l’educació dels actors i del públic són altres elements del seu sistema Amb la representació 1898 d' El tsar F'odor de Tolstoj…

Es graduà en filologia a la Universitat de Torí el 1962, i els anys següents amplià estudis en diverses universitats alemanyes Posteriorment ha estat professor de la Universitat de Torí 1970 i de la de Trieste, on des del 1978 ensenya literatura alemanya Entre els anys 1994-96 fou senador i el 2001 ocupà una càtedra del Collège de France La seva obra, reveladora d’uns amplis coneixements històrics, filosòfics i literaris especialment de l’àmbit germànic, és formada sobretot per novelles i assaigs, en els quals reflexiona sobre la idea d’identitat i tolerància i també sobre les…

De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al collegi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa , El Genio , El Trovador , que dirigí, La Fraternidad , El Padre de Familia  i La Opinión Pública Contribuí a la renovació romàntica amb alguns assaigs filosòfics i literaris, com ara…

Llicenciat en lletres 1939 i filosofia 1941 a la Universitat de Bolonya, estudià la música de l’Edat Mitjana amb U Sesini La seva tasca com a promotor dels estudis musicològics a la Itàlia del període que seguí la Segona Guerra Mundial fou molt activa Fou professor de literatura llatinomedieval 1951 i de paleografia musical 1955 a la Universitat de Bolonya, i de filologia romànica 1953-57 i d’història de la música 1955-71 a la Università Cattolica de Milà El 1968 fou nomenat director de la Scuola di Perfezionamento in Musicologia de la Universitat de Bolonya Creà la revista de filologia…