Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Pere II d’Albarrasí
Història
Tercer senyor d’Albarrasí (1196/97-1246) i governador d’Aragó, des de l’Ebre fins a Castella, durant la minoritat de Jaume I.
Participà en les bandositats d’aquest regnat La protecció que donà, a Albarrasí, a Roderic de Liçana, contra el qual procedia Jaume I, impulsà aquest a assetjar infructuosament la ciutat 1220 Participà, per contra, en la conquesta del País Valencià i juntament amb Eiximèn d’Urrea conquerí Silla Fou succeït pel seu fill Àlvar I 1246-60
Meša
Història
Rei de Moab, antagonista del poble d’Israel.
Segons la narració bíblica, els israelites, juntament amb altres pobles aliats, l’atacaren i el derrotaren fins a assetjar-lo en la capital del seu regne Meša, en un homenatge extrem al seu déu, li sacrificà el primogènit damunt els murs de la ciutat, que no pogué ésser conquerida L’any 1868 fou trobada una estela conservada actualment al Musée du Louvre que, a més de descriure la guerra contra els israelites, constitueix el document més extens que s’ha conservat en alfabet paleohebraic
Juan Núñez de Lara
Història
Noble aragonès.
Pel seu matrimoni amb Teresa Álvarez de Azagra esdevingué el darrer senyor d'Albarrasí Durant la croada contra Catalunya, s’alià amb Felip III de França En tornar Pere II de Catalunya-Aragó del desafiament de Bordeus, Juan Núñez de Lara intentà de fer-lo presoner mentre reposava a Tarassona, però gràcies a l’avís d’una dama desconeguda el seu intent no reeixí Posteriorment, quan els catalans es disposaven a assetjar Albarrasí, Juan Núñez de Lara en fugí amb el pretext d’anar a cercar reforços a Navarra i no hi tornà
Mariano Álvarez de Castro
Història
Militar
Militar castellà.
Prengué part al setge de Gibraltar, la Guerra Gran i la guerra contra Portugal El 1808 era governador del castell de Montjuïc a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d’Honoré Reille, dirigí l’actuació dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge maig-…
Altan Kan
Història
Sobirà de Mongòlia (1543-83).
Net de Dayan Kan, s’afermà en la branca sud-mongòlica dels ordos i dels tumet i conquerí un ample territori entre Huh Nur i Jungària Atacà la Xina i arribà a assetjar Pequín 1550 Per tal d’obtenir la pau li fou conferit un títol de príncep xinès Menà, després, una vida mig sedentària a Huh Hoto Els seus ingressos provenien no solament de les expedicions guerreres, sinó també del comerç amb els xinesos Afavorí la reintroducció entre els mongols del budisme tibetà, la influència del qual havia seguit la sort de la dinastia Yuan, eliminada de la Xina l’any 1368 Rebé el tercer dalai-…
Tancred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1190-94), comte de Lecce (1149-94).
Fill natural de Roger de Sicília, duc de Pulla i net del rei Roger II Heretà Lecce de la família de la seva mare, Emma Conspirà contra el seu oncle el rei Guillem I i fou exiliat 1161 Sota el regnat del seu cosí germà Guillem II fou enviat a assetjar Alexandria i fou derrotat 1174, com ho fou també, per l’emperador Frederic I, a Carsoli, Abruzzo 1176 Amb la flota siciliana conquerí Durazzo 1185 i, per terra, ocupà i saquejà Tessalònica Anà a Constantinoble, on la revolta d’Isaac II Àngel enderrocà l’emperador bizantí Andrònic I Tancred negocià amb Isaac II, però aquest el derrotà…
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Història
Segon comte i primer príncep de Melito, gran d’Espanya, primer marquès d’Algecilla, primer duc de Francavilla i comanador de Sant Jaume.
Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest fet,…
Berenguer de Vilaragut i de Sarrià
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià.
Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca Amb el seu fill Berengueró, féu bandositats contra altres…
Alfons III de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1327-36).
Fill segon de Jaume II i de Blanca d'Anjou Es casà amb Teresa d'Entença 1314, hereva del comtat d’Urgell Amb aquest casament s’incorporà a la corona un dels últims comtats catalans independents Fou declarat primogènit dels regnes de Jaume II per la renúncia dels drets feta pel seu germà gran, Jaume, el qual es féu religiós 1319 Jaume II, després de llargs anys de negociacions diplomàtiques començades arran de la publicació per Bonifaci VIII de la butlla Super reges et regna 1297, per la qual li eren infeudats els regnes de Sardenya i Còrsega en compensació a la seva renúncia de Sicília,…
Berenguer Ramon II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1076-97), fill de Ramon Berenguer I i d’Almodis de la Marca, i germà, probablement bessó, del comte Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes.
Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona pel pla d’…