Resultats de la cerca

Successor del seu mestre Leucip en la direcció de l’escola d’Abdera, fou contemporani i, segons que sembla, rival de Plató, el qual, tot i conèixer la seva obra, mai no en féu esment Desenvolupà el sistema atomista atomisme , iniciat per Leucip, i l’amplià amb aplicacions psicològiques i morals

La seva personalitat, com a creador de l' atomisme , i la seva existència foren negades per l’escola epicúria i, a partir del 1880, per filòlegs importants Es pot conjecturar, però, que Leucip fou l’autor de dos tractats — El gran ordenament i Sobre l’intellecte —, inclosos probablement en el corpus de Demòcrit, el seu deixeble o collega

Deixeble de l’escèptic Pirró d’Èlide i seguidor de Demòcrit, fou el mestre d’Epicur Cal considerar-lo com una de les figures que relacionen, d’una banda, la gnoseologia democritiana amb l’escepticisme, i de l’altra, l’atomisme democritià i l’epicureisme Des del punt de vista ètic, sostingué que el filòsof pot participar en la vida pública i es consagrà a l’explicació d’una teoria de la retòrica, combatuda posteriorment per Filodem

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i…

Estudià a Ginebra, Leipzig i Berlín Fou deixeble de la  neogramàtica Es doctorà a Leipzig el 1880 El 1881 passà a ensenyar a París, i hi romangué fins el 1891, que fou nomenat professor de lingüística indoeuropea a Ginebra Des del 1907 hi impartí també classes de lingüística general Fruit d’aquest darrer ensenyament fou el Cours de linguistique générale , publicat en edició pòstuma el 1916 sobre notes preses a classe pels deixebles de Saussure Ch Bally i A Sechehaye El Cours assolí una gran difusió i se sol considerar com el punt de partida de l’ estructuralisme i, en conseqüència, de la…

De família noble li fou, a més, concedit el títol de sir , estudià matemàtiques, física i ciències humanes a Cambridge La seva primera obra important, Principia Mathematica 3 volums, 1910-13, en collaboració amb Alfred North Whitehead , donà resposta, amb la teoria dels tipus , a la greu crisi de fonaments que afectava la teoria de conjunts, i alhora obrí un nou camp a la lògica formal, situant-la en el lloc fonamental entre les ciències que avui ocupa La filosofia russelliana, en contínua evolució en el curs de la llarga vida de l’autor, és coneguda amb el nom d’ atomisme lògic…

Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…