Resultats de la cerca

Vida Fill d’un funcionari reial, estudià amb els jesuïtes i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalá de Henares i a la de Salamanca 1614-21, època en què rebé l’encoratjament de Lope de Vega, del qual sovint és considerat hereu literari El 1651 fou ordenat de sacerdot El 1663 fou nomenat capellà de cort, i dos anys després, arran de la mort de Felip IV, superior de la Congregació de Sant Pere de Madrid En la producció de Calderón, que comprèn unes 200 obres, destaca un gran nombre d’actes sacramentals, en els quals la música té una funció simbòlica i és part constitutiva del mateix argument…

Fou ambaixador a Buenos Aires 1930 i a París 1931 Escriví una extensa obra Las luchas fratricidas en España 1932-40, en 14 volums, on narra en forma novellada una sèrie d’episodis de la història peninsular des del 1700 El testamento de Carlos II, Almansa, Austrias y Borbones, Aún hay Pirineos, El primer Carlos III , etc Escriví també altres obres literàries i històriques

Vida Ingressà a la capella reial de Madrid el 1631 des del 1645 consta que era maestro de la Real Cámara , bé que sense sou oficial des d’aquests anys Hidalgo era considerat no solament un excellent arpista, sinó també un compositor de tonos i de música incidental per al teatre A la cort de Madrid gaudí sempre de confiança, raó per la qual ocupà diversos càrrecs aliens a la seva dedicació musical familiar 1638 i, més tard, notari del Sant Ofici 1640 i ayuda de sobrestante dels cotxes de les cavallerisses reials L’activitat compositiva de Juan Hidalgo comprèn més d’un centenar de tonos ,…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Granados amb D Mas i Serracant i Frank Marshall El 1924 s’inicià com a concertista de piano, amb concerts per diverses ciutats de la Península Ibèrica, tocant en solitari o en grups de cambra Amb els pianistes F Longàs i J Caminals fundà l’Acadèmia Albèniz Fou catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu i dirigí, entre altres orquestres, la Filharmònica de Barcelona i la del Gran Teatre del Liceu Entre les seves obres destaca l’òpera Nausica , l’òpera de cambra Eridón y Amina , les obres per a orquestra Obertura Mediterrània ,…

Inicià la seva carrera de dibuixant els anys setanta, en la revista Nueva Dimensión Els seus còmics foren publicats en algunes de les revistes de més difusió d’aquests anys Fotogramas, Bocaccio, Por Favor, Triunfo, Interviú Codirigí el setmanari Mata Ratos del 1972 al 1977, i aquest darrer any formà part de l’equip cofundador d' El Jueves , en el qual collaborà Fou molt popular la seva tira còmica amb el personatge Miguelito , publicada diàriament des del 1976 fins al desembre del 2009 en El País En dues ocasions, els seus acudits en aquest diari foren objecte de les protestes de l’American…

Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Lector de literatura castellana a la Universitat de Cambridge i professor de castellà a la d’Oxford, és autor dels reculls Las brasas 1960, premi Adonais 1959, Materia inexacta 1965, Palabras a la oscuridad 1966, Premio Nacional de la crítica 1967, Aún no 1971, Insistencia en Luzbel 1977, Poemas a DK 1986, El otoño de las rosas 1986, Premio Nacional de literatura 1987, El rumor del tiempo 1989, Espejo ciego 1993, La última costa 1995, premi Fastenrath 1998, Ensayo de una despedida Poesía completa 1960-1997 1997…

Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i els setges de Girona, la dominació…

Vida i obra De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Amic de Roca i Roca, FP Briz, Aulèstia i Pijoan, A Guimerà, etc, participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals La Jove Catalunya 1870, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872 també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’…

Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona Estudià dret a Barcelona, on fou membre de la societat La Jove Catalunya i collaborador de   La Renaixença , que li publicà l'article “Memòria sobre la vida i obres de l’escriptor geroní Francesc Eiximenis” 1873 Acabada la carrera 1871, milità en el partit liberaldinàstic i exercí d’advocat a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 D’aquella etapa deixà unes memòries inèdites, que es publicaren el 2002 Pertanyé com a corresponent a la Real Academia de la Historia i a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en la fundació, …

Vida i obra Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà l’any 1853 Membre de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou home d’idees carlines i el 1870 prengué part en la fundació de l’Associació de Catòlics de Barcelona A més del periodisme i de la traducció, conreà la història L’any 1861 publicà la Historia de Don Francisco II de Nápoles 1861, obra per la qual fou condecorat amb la creu napolitana de l’orde de Francesc I El 1868 fou premiat als Jocs Florals de Barcelona per l’estudi Lo siti de Girona en lo any…