Resultats de la cerca

Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d’inscripcions cas excepcional, datades poc després de l’any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d’Ausa Vic i Iamo Ciutadella Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l' arc de Berà , i sevir augustal de Tàrraco i de Bàrcino

S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages  i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona…

Estudià humanitats, filosofia i teologia Exercí de professor i ocupà diversos càrrecs en l’orde dominicà Visqué a Xile al Convent de Concepción 1927-33 Fou membre corresponent de la RABLB S’interessà per la història de l’orde dels dominicans a Catalunya i publicàestudis de tema literari medieval També collabo-rà, entre d’altres, a les revistes “La Paraula Cristiana”, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, “Ilerda”, “Ausa” i “Analecta Sacra Tarraconensia” En aquesta darrera en destaquen els treballs “Quién es el autor del Saltiri catalán en prosa” 1947, “Algunas…

Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…

De nom Antoni Alabau i Quingles, es feu trinitari descalç el 1743 i visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou cronista general Publicà algun llibre piadós en castellà, com ara una extensa Vida del Beato Miguel de los Santos 1779, més tard traduït al català per ell mateix ~ 1784 D’altra banda, diverses edicions li atribueixen l’arranjament del drama de La Passió , repetidament imprès durant la segona meitat del segle XVIII Les versions conservades, però, no sempre són fidels al mateix text sovint n’alteren l’ordre, n’eliminen algunes parts i fins de vegades…

Es doctorà per la Universitat de Barcelona 1981, on és professora d’història antiga des del 1987 Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques a la ciutat de Vic i en altres jaciments osonencs i ha participat en la creació de Cota Zero Revista d’Arqueologia i Ciència i del Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona CIAO És autora de nombrosos estudis centrats en la protohistòria mediterrània i en l’arqueologia del món ibèric El 1998 fundà Tàcita Muta Grup d’Estudis de Dones a l’Antiguitat, dedicat a l’estudi de les dones i l’acció política i a la violència de gènere en aquest període…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Illustració Catalana i Revista Literària , entre altres publicacions Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i…

Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…

Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí Collaborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou , la Revista de Catalunya 1986-93, Els Marges 1991-93, Serra d’Or 1997-2001 i Ausa 1983-98, ha publicat les novelles La lliça bruta 2001, Massey Ferguson 35 2003, Terres de lloguer 2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007, en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l’època contemporània, tema que reprèn en La papallona negra , guardonat amb el premi Carlemany l’any…