Resultats de la cerca

Capellà d’Anna Bolena 1535 i vicecanceller de la Universitat de Cambridge 1545, fou fet per Elisabet I arquebisbe de Canterbury 1559 Participà en la publicació dels 39 articles 1562 i de la Bíblia episcopal La seva administració autoritària provocà el descontentament dels puritans

Membre de la Cambra dels Comuns 1613, formà part del consell privat de Carles I 1629 Nomenat lord diputat d’Irlanda 1632-39, aplicà una política autoritària Tornà a Anglaterra, i s’oposà als puritans i als escocesos Acusat d’alta traïció pel parlament, fou executat

Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell 1592 Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília 1598-1601 En morir, li succeí en aquest càrrec el seu fill Jorge de Cárdenas y Manrique mort el 1644

De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació

Dissolta la primera Duma i nomenat president del consell de ministres 1906 per Nicolau II, tingué una actuació política autoritària reprimí l’oposició, dissolgué la segona Duma 1907 i, mitjançant una nova llei electoral, aconseguí una Duma amb majoria conservadora Dugué a terme una reforma agrària 1911, accelerà la política de russificació de Finlàndia, impulsà la colonització de Sibèria i fundà nombroses escoles Fou assassinat per Dimitri Borgov, un doble agent

De la dinastia dels Obrenović, a la mort del príncep Miquel accedí al poder sota un consell de regència fins el 1872, que promulgà la constitució del 1869 Després de les guerres contra Turquia 1876 i 1877 obtingué la independència en el congrés de Berlín 1878 i emprengué 1885 una guerra contra Bulgària Impopular per la seva política autoritària, promulgà una nova constitució 1888, però hagué d’abdicar en el seu fill Alexandre I 1889

Formà part de l’oposició democràtica al parlament, i fundà el periòdic North Briton Adquirí una gran popularitat amb motiu d’un procés per atacs a la política autoritària de Jordi III, però fou absolt Més tard, tanmateix, hagué d’exiliar-se a França 1764 Tornà l’any 1768, i després de guanyar diverses eleccions, que foren anullades, i de produir-se alguns aldarulls, pogué reincorporar-se al parlament 1774, on intervingué a favor de les colònies americanes

Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu

De família lleidatana, féu la guerra en el bàndol franquista i exercí després com a registrador de la propietat Procurador a corts del terç familiar per Lleida des del 1971, director general de Règim Local i alcalde de Barcelona setembre del 1975 — desembre del 1976, esdevingué molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments ciutadans Fracassat en l’intent d’ésser senador per Lleida el 1977, s’havia apartat de la política quan fou assassinat, amb la seva muller, per elements independentistes catalans

De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg 1946, però…