Resultats de la cerca

L’any 1641 comandà una companyia catalana a les ordres del príncep de Condé, avançà pel Rosselló fins a les riberes de la Tet i participà en els setges d’Illa, Argelers, Millars i Elna, i finalment prengué part en la batalla de Montjuïc 1641 L’any següent obtingué el títol de cavaller Després de la rendició de Barcelona 1652, continuà al servei de França, i l’any 1655 actuà en l’ofensiva francesa contra el Principat i ocupà Solsona El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà

Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí

Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona Morí en extrema pobresa deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia

Fou lloctinent interí de Catalunya maig del 1626 després del fracàs de les corts del 1626 proposat a l’arquebisbat de Tarragona, morí abans de prendre'n possessió

Cavaller, era rebesnet de Martín Díez de Aux, resident a Daroca i a Albarrasí És autor d’una Crónica General de España , de Justa ocupación del Reino de Navarra por los Reyes Católicos , d’històries de Terol, Albarrasí, Mosquerola i dels Corporals de Daroca i d’estudis genealògics de famílies aragoneses és conegut, sobretot, per les Memorias y reparos als Anales de la Corona de Aragón de Zurita, enviats a aquest el 1561

Professor a la Universitat de Moscou fins el 1965, arran d’unes acusacions de desviacionisme fou condemnat a treballs forçats El 1973 s’exilià a París En bona mesura i per procediments diversos, la major part de la seva obra palesa l’emprempta de la dissidència Així, en l’assaig Čto takoje socialističeskij realizm ‘Què és el realisme socialista’, 1959 satiritzà aquesta tendència artística D’entre les seves novelles destaquen Sud id’ot ‘El judici comença’, 1960, descripció de la vida urbana dels anys trenta, i L’ubimov 1963, sàtira sobre l’instint de submissió davant l’autoritat…

Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest grup…

Fill de Robert II i associat amb ell en el tron des del 1027, el succeí malgrat l’oposició de la seva mare i dels nobles, dirigits per Eudes de Blois Lliurà el ducat de Borgonya 1032 al seu germà Robert, que havia estat proposat com a hereu de la corona Ajudà el futur Guillem d’Anglaterra en les lluites contra els barons de Normandia, però més tard s’enemistà amb ell i fou vençut a Mortemer 1054 i Vareville 1058

S'establí a París el 1946 Creà una obra expressionista abstracta i lírica a base d’utilitzar una pinzellada, gruixuda i rica de colors, amb taques, grumolls, empastaments gruixuts, bombolles, i creant formes amples, franges, contrasts de petites línies de colors, etc

Amb Maurice Denis, Édouard Vuillard, Paul Sérusier i d’altres pintors, el 1889 constituí el grup dels nabís El 1896 féu la seva primera exposició individual La seva pintura d’aquests primers anys fou influïda per Gauguin i per les estampes japoneses El 1910 descobrí la llum de Provença, on s’establí Excellent illustrador de llibres, féu litografies per a Parallèlement , de Verlaine, Daphnis et Chloé , de Longus, i per a obres d’Octave Mirbeau, André Gide, etc A més de les natures mortes, la seva temàtica són els interiors, en els quals una finestra o una porta permeten de veure un jardí o un…