Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
Joaquim Casas i Carbó
Literatura catalana
Assagista, poeta, traductor i editor.
El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant…
Joaquim Casas i Carbó
Joaquim Casas i Carbó en un dibuix de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Editor i escriptor.
Fill i net d’indians, cosí germà de Ramon Casas i Carbó Collaborà en la revista L’Avenç a partir de la sèrie d’articles que n’iniciaren la campanya lingüística 1890 hi feu també articles de tema polític i traduccions Ibsen, 1898 S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “ Biblioteca Popular de l’Avenç ”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoj, Sacher Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Collaborà sovint en la revista Catalònia 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà el 1906 i ingressà al…
Jaume Brossa i Roger
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra El 1892 publicà els primers assaigs a L’Avenç i, l’any següent, fou ja el principal animador de la revista Situat entre l’anarquisme intellectual de la fi de segle, influït sobretot per Nietzsche i Ibsen, i les actituds dels ateneus obrers individualista, autor d’articles polèmics, agressius i de llenguatge grandiloqüent, fou un dels capdavanters del modernisme al darrer decenni del segle XIX S’exilià el 1897 i, establert a París, la seva influència minvà, malgrat els escàndols que provocaren les seves conferències a l’Ateneu Barcelonès Des del 1898 collaborà a…
,
Ramon Domènec Perés i Perés
Ramon Domènec Perés i Perés, segons un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del segle XVIII Estudià a la Universitat de Barcelona Amb Lluís López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe La Gaviota , d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, Modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del…
,
Dirck Barendsz

Retaule de Maria (1565) situat a l'església de Sant Joan de Gouda, obra de Dirck Barendsz
Pintura
Pintor holandès.
Estudià a Itàlia, on rebé la influència de Ticià i del Tintoretto Pintor de retrats collectius, la seva obra, conservada sobretot al Rijksmuseum d’Amsterdam, representa un avenç en la composició respecte a la de Dirck Jacobsz
Joaquim Peris de Vargas
Esport general
Dirigent esportiu.
Entrà a la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident el 1910 Presidí el club 1914-15 i la Federació Catalana de Futbol 1915-16 i, el mateix 1915, el club l’Avenç de l’Sport
Alexandre Cortada i Serra
Periodisme
Música
Literatura catalana
Periodista i musicòleg.
Collaborador de L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics, sobretot per l…
,
Eudald Canivell i Masbernat

Eudald Canivell i Masbernat
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Arxivística i biblioteconomia
Tractadista, tipògraf, dibuixant i bibliògraf.
S’inicià com a illuminador de naips més tard feu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’escola de Llotja, de Barcelona Collaborà a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 El 1895 es feu càrrec de la Biblioteca Arús com a bibliotecari, activitat que mantingué fins al 1922 L’any 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta , butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell Fundà, junt amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les Arts del…
Tāšfīn ibn ‘Alī
Història
Tercer emir almoràvit (1143-45), fill i successor d’‘Alī ibn Yūsuf ibn Tāšfīn.
Des del 1126 exercí el càrrec de governador d’Al-Andalus, excepte de les Balears Quan assolí el govern de l’imperi, l’avenç dels almohades havia progressat tant a la península que el seu regnat fou un seguit de retirades A la seva mort encara fou nomenat successor el seu fill Ibrāhīm
Jordi Porta Manzañido
Esport general
Antropometrista i professor d’educació física.
És professor de l’INEFC de Barcelona des del 1979 Des del 1992 és professor de l’Escola de Medicina Esportiva de la Universitat de Barcelona UB Membre de la Societat Internacional per l’Avenç en la Cineantropometria ISAK, el 2009 fou designat com a Antropometrista Criteri, nivell IV, màxim nivell d’acreditació dels antropometristes en l’àmbit mundial
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina