Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
al-Azraq
Història
Capitost musulmà.
Pocs anys després d’acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó 1245 es posà al capdavant dels musulmans de la part meridional del país rebellats contra el rei ocupà, entre d’altres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penàguila, i mantingué la revolta fins el 1258 amb l’ajuda d’Alfons X de Castella, que disputava a Jaume I la possessió d’algunes zones del País Valencià Les forces d’al-Azraq, d’altra banda, havien augmentat considerablement com a reacció contra l’ordre d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I el 1248 Tanmateix, enganyat per…
Abū Isḥāq Ibrāhīm al-Asqarī
Història
Cabdill sarraí, alcaid de Montesa.
El 1276 es revoltà i s’emparà del castell de Finestrat i inicià la segona rebellió sarraïna al País Valencià al-Azrāq Per l’agost del 1277 signà una pau amb el rei Pere II que li permetia de restar amb la seva gent sota la protecció de la corona, però al cap d’un any fou expulsat a Tremissèn
Francesc de Paula Momblanch i Gonzálvez
Historiografia catalana
Erudit.
Fou doctor en dret, advocat i investigador de temes històrics molt diversos relatius al País Valencià i, especialment, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, amb les quals mantingué lligams familiars Fou també cronista oficial de Muro, localitat on tenia casa i propietats, acadèmic de la Real Academia de la Historia i membre de diverses institucions culturals valencianes de l’època franquista S’interesà pel carlisme, el dret foral, els temes religiosos, l’Albufera i la història local de Muro i les poblacions dels voltants El 1954 organitzà a la capital del Túria una gran exposició…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran IV de Pinós Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el rei l’abandonà, seguint els bastards reials Ferran Sanxis de Castre i Pere…
Vicent Carbonell i Valor
Historiografia catalana
Jurista i escriptor.
Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra de Carbonell fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del Santíssim,…
Àlvar I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1243-67), de la casa de Cabrera.
Fill de Ponç I i de Maria Girón succeí el seu germà Ermengol IX El seu nom era Roderic Arribà a Catalunya el 1253 i restà sota curadoria de Jaume de Cervera El mateix any es casà amb Constança, filla de Pere de Montcada i besneta de Pere I de Catalunya posteriorment, Àlvar allegà la invalidesa d’aquest matrimoni i es casà 1256 amb Cecília , germana de Roger IV, comte de Foix, que obtingué del d’Urgell l’exempció del domini feudal sobre el vescomtat de Castellbò Constança recorregué a la jurisdicció eclesiàstica també ho feu Cecília, i es constituïren dos tribunals que dictaren sentències…
Silvestre Vilaplana i Barnés
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novella Ha publicat els reculls poètics La senda de les hores 1999, premi 25 d’abril 1998, Aigües de clepsidra 1999, premi Paco Mollà 1998, Calendari de silencis 2000, Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999, Els colors del vent 2005, premi de poesia Carme Guasch 2005, Deserts 2005, premi Josep Maria Ribelles de poesia 2004, Partitures perdudes 2007, premi de poesia Festa d’Elx 2006, Bagatge de tenebres 2008, premi…
Robert Ignatius Burns
Historiografia catalana
Jesuïta i medievalista nord-americà especialitzat en el Regne de València del s XIII.
Vida i obra Després de cursar estudis de teologia i d’ordenar-se de sacerdot, es doctorà a la John Hopkins University de Baltimore 1958 i a la Universitat de Friburg Suïssa el 1961 Inicià la seva carrera d’historiador treballant sobre la colonització del nord-oest dels EUA durant el tercer quart del s XIX, especialment les guerres índies i el paper dels jesuïtes en els esmentats fets Aquesta etapa correspon a la fase predoctoral de la formació de Burns 1947-57, el fruit culminant de la qual fou l’obra The Jesuits and the Indian Wars of the Northwest 1966 Malgrat la definitiva orientació…
Pere II de Catalunya-Aragó
© Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1276-85).
Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…
Roc Chabàs i Llorens
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i canonge de la catedral de València.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al s XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, publicà, en dos volums, una Historia de la ciudad de Denia 1874-76, notable per la qualitat de les seves fonts i molt ben rebuda per la crítica L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad Arqueológica Valenciana 1875, soci d’honor de la…