Resultats de la cerca

Vida Hereu de la tradició musical romàntica germànica, essencialment de Johannes Brahms, s’involucrà en la crisi del llenguatge musical a la vegada que ho feren els seguidors de la Segona Escola de Viena i altres compositors com ara Claude Debussy, Maurice Ravel o Igor Stravinsky Des del moviment noucentista, la seva solució a l’esmentada crisi vingué a través d’una particular visió de la música folklòrica zíngara, que el convertí en un exponent del nacionalisme musical hongarès, juntament amb Zoltán Kodály La música popular l’ajudà a constituir una proposta alternativa a la problemàtica…

Com a compositor fou influït a l’inici per la tècnica de Brahms i l’escriptura instrumental lisztiana, però en el desplegament de la seva personalitat el paper decisiu correspongué al coneixement pregon de la música folklòrica Creà les bases de la pròpia visió musical recollint gran quantitat de melodies folklòriques hongareses, eslovaques, romaneses i turques, que transcriví minuciosament i analitzà d’una manera penetrant En afrontar els problemes plantejats per la música del s XX, l’anàlisi folklòrica l’ajudà a bastir construccions sòlides en el camp tonal i en el formal Féu un…

Vida Estudià dret a la Universitat de Budapest 1917-20 i musicologia a la Universitat de Leipzig 1921-23, on es doctorà amb una dissertació sobre FM Benedetti i C Saracini Estudià composició a l’Acadèmia de Música de Budapest 1917-21, amb Z Kodály, L Weiner i A Siklós, i a Leipzig 1921-23, amb S Karg-Elert Des de la dècada del 1920 treballà a Budapest com a editor i crític musical Fou coeditor de la revista "Zenei szemle" 1926-29 i de "Zenei lexikon" 1930-31, amb ATóth Des del 1945 ensenyà història de la música a l’Acadèmia de Música de Budapest, on el 1951 fundà la facultat de musicologia…

Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Zoltán Kodály i Jenö Hubay Fou un dels collaboradors més destacats de Béla Bartók, amb qui aparegué en nombrosos concerts des de molt jove Bartók li dedicà el seu Concert per a violí núm 2 , que estrenà el 1939 a Amsterdam Fou professor del conservatori d’aquesta ciutat entre el 1945 i el 1948 El 1935 fundà el Quartet Hongarès, del qual fou primer violí fins el 1972 Durant aquests anys la formació dugué a terme moltes gires arreu del món i fou considerada un dels quartets més prestigiosos de l’època A partir del 1950 residí als…

És un dels representants més genuïns de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià piano amb Béla Bartók i composició amb Zoltán Kodály El 1930 debutà a Budapest i set anys més tard ho feu al Wigmore Hall de Londres El 1939 oferí la seva primera actuació als Estats Units i s’establí a Nova York L’any 1946 estrenà el Concert número 3 , de Béla Bartók, amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció d’Eugene Ormandy En 1965-67 enregistrà la integral de l’obra per a piano de Béla Bartók, amb la qual aconseguí el Grand Prix du Disque del 1967 Aquest…

Emigrà de molt petit als Estats Units, on inicià la seva formació musical amb el seu pare, Lajos Serly Posteriorment es traslladà a Budapest i estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt 1922-24, on fou alumne de B Bartók, Z Kodály i J Hubay De retorn als Estats Units, treballà com a violista en diferents formacions orquestrals Assolí la fama per haver acabat la composició del tercer concert per a piano i orquestra i el Concert per a viola del seu amic Bartók

Es formà amb Jenö Hubay violí i Zoltan Kodály composició a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Durant la dècada dels anys vint començà la seva carrera internacional L’any 1928 fixà la residència a Bèlgica Entre el 1925 i el 1938 tocà sovint al costat del seu amic Béla Bartók, de qui estrenà algunes obres Fundà el Quartet Gertler, que estigué actiu entre el 1931 i el 1951 Fou nomenat professor del Conservatori de Brusselles 1940 i, posteriorment, de la Hochschule de Hannover L’any 1967 fou guardonat amb el Grand Prix du Disque per l’enregistrament de l’obra completa per a violí de…

Estudià musicologia a l’Acadèmia de Budapest 1953-58, on es doctorà el 1959 Fou bibliotecari de la secció musical de la Biblioteca Nacional de Budapest 1958-62 i, des del 1963, dels Arxius Bartók de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Hongaresa de les Ciències, centre d’on esdevingué director el 1972 Professor a la facultat de musicologia de l’Acadèmia de Budapest des del 1969, ha estat professor visitant en diverses universitats americanes, com ara la de Berkeley 1984 i 1989 És una de les personalitats més importants en la musicologia hongaresa S’ha especialitzat en l’estudi…

Fou deixeble de figures tan rellevants com B Bartók, Z Székely, Z Kodály, L Weiner i F Weintgarner A catorze anys oferí el primer concert, sota la direcció de Ferenc Fricsay, i el 1942 es titulà en pedagogia a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Sebök alternà la tasca concertística amb la pedagògica El 1946 feu el primer concert fora del seu país, amb George Enescu com a director El 1951, després de guanyar el Concurs Internacional de Berlín i el Premi Liszt, la seva carrera concertística experimentà un impuls important Sovint interpretà música de cambra i actuà amb el violinista…

Inicià la seva formació musical a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Arnold Székely i Zoltán Kodály Fou professor del Conservatori Fodor 1927-43 i de l’Acadèmia de Música de Budapest a partir del 1945 El 1928 participà en la fundació de la Societat de Músics Hongaresos Moderns Per la seva tasca com a compositor fou condecorat amb l’orde de la Llibertat d’Hongria 1946 i el 1967 fou nomenat membre honorari de la Royal Academy of Music de Londres El seu catàleg inclou obres orquestrals, vocals, de cambra i per a piano, que mostren influències d’allò més variades B Bartók, P…